Dues troballes prehistòriques de l’IPHES a Vimbodí i Poblet inspiren el llibre de relats “Camins de pedra” de Teresa Duch

Dues troballes prehistòriques de l’IPHES a Vimbodí i Poblet inspiren el llibre de relats “Camins de pedra” de Teresa Duch

Sis relats es configuren a partir d’un gravat de pedra de 13.000 anys en aquest llibre de Teresa Duch inspirat per les troballes de Vimbodí i Poblet

Un equip de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) desenvolupa des de l’any 1999 al jaciment Molí del Salt (Vimbodí i Poblet) una campanya anual d’intervencions arqueològiques que han aportat troballes molt interessants, i a vegades úniques, per a l’estudi del Paleolític Superior. Dues dels milers de peces desenterrades al llarg d’aquests anys, concretament un gravat de pedra amb la representació de la distribució espaial de les cabanes d’un campament i una dent d’una criatura, ambdues amb una antiguitat de sobre 13.000 anys, han inspirat un conjunt de sis relats que integren el llibre “Camins de pedra” (Terra Ignota Ediciones), de Teresa Duch, de Vimbodí i Poblet, encara que fa molts anys que viu a Tarragona.

Precisament, “el terreny on hi ha el jaciment del Molí del Salt és una propietat familiar: primer del meu avi matern i després dels meus pares, així que el lloc forma part dels meus records d’infantesa i sempre l’he freqüentat molt”, apunta Teresa Duch. El director de les excavacions, Manuel Vaquero, investigador de la URV i de l’IPHES, sempre l’ha mantingut al corrent de les troballes que s’hi fan. “Una vegada em va suggerir que, ja que escrivia, perquè no creava alguna història sobre allò que trobaven”, hi afegeix l’autora de “Camins de pedra”.“Jo treballava en una entitat bancària, però fa sis anys –prossegueix- que estic jubilada. No soc ben bé aficionada a l’arqueologia, tot i que, quan viatjo, sempre que en tinc ocasió visito restes arqueològiques, perquè sí que soc aficionada a la Història en general. Arran d’escriure el primer relat, vaig necessitar informació sobre la Prehistòria perquè la que tenia era escassa. El Manolo Vaquero, director del projecte de recerca sobre el Molí del Salt, me’n va donar la major part i després també em vaig haver de documentar en altres fonts per poder emmarcar el relat en un context fidedigne. M’agrada fer-ho sempre així: situar la ficció sobre un context real. Crec que dona més consistència a la història i la fa més creïble”.

Els sis relats que integren el llibre estan tots entrellaçats per mitjà de la pedra d’esquitx que conté el gravat paleolític. Són sis històries situades en diferents civilitzacions, la primera i més llarga, “Caminants”, és la que té lloc al Molí del Salt. “La pedra fa de fil conductor perquè al cap i a la fi és l’única que pot saber com ha anat tot plegat”, comenta la mateixa escriptora.Els altres relats se situen a l’Ullastret dels ibers, a la Tarraquna àrab, a Occitània on viatgen dos nois d’Arbolí, a Siena durant una cursa d’Il Palio. En el darrer, el protagonista fa un periple per bona part d’Europa.

Tots estan escrits amb veus narratives diferents, “però la pedra ens ho explica en primera persona en el pròleg, l’epíleg i entre relat i relat perquè sapiguem com arriba d’un lloc a l’altre”, hi afegeix.La primera campanya d’excavació al Molí del Salt es va realitzar el 1999 i els treballs han continuat de forma ininterrompuda fins a la data, amb caràcter anual. Compten amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, i l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet (Tarragona). Sempre han estat dirigits per Manuel Vaquero, des del 2017 amb la codirecció de l’arqueòloga Susana Alonso.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.