El secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha presentat avui a Tarragona el Pacte Nacional per la Llengua. La finalitat d’aquesta presentació, que ha inclòs l’exposició dels resultats de l’informe acadèmic “Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana”, ha estat animar les entitats i les institucions del territori a preparar actes de proximitat per debatre sobre la llengua, reflexionar sobre la situació del català i fer propostes de millora per incorporar al Pacte.
La presentació d’avui ha tingut lloc a la sala d’actes de l’Antiga Audiència de Tarragona, i ha comptat amb la presència de l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, i la directora dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona, Lurdes Malgrat. La sessió, que també ha pogut seguir-se en línia, estarà disponible al canal YouTube de Llengua catalana.
En l’obertura de l’acte, Ricomà –que ha celebrat que Tarragona sigui una de les poblacions on s’ha presentat el Pacte– ha remarcat la necessitat d’aquest projecte, afirmant que “la llengua ha de ser un tema ampli, de país”.
Francesc Xavier Vila ha apuntat que el Pacte té com un dels seus puntals la voluntat de “renovar el consens lingüístic sobre unes bases participatives”, mitjançant “un procés informatiu i deliberatiu col·lectiu”. En aquest sentit, Vila ha animat les persones assistents i la societat en general a informar-se al web del Pacte i a utilitzar els materials disponibles per organitzar activitats deliberatives més enllà de les sessions sectorials que l’administració impulsarà. També ha fet èmfasi en el paper dels municipis i entitats de tota mena a l’hora de dinamitzar el procés participatiu, amb l’objectiu final d’aportar propostes al Pacte.
Miquel Àngel Pradilla, catedràtic de sociolingüística de la URV i un dels coordinadors de l’informe acadèmic, ha exposat l’estudi, tot detallant els reptes i fortaleses de la llengua catalana en l’actualitat. Algunes de les àrees en què cal treballar, ha destacat Pradilla, són la inclusió social i lingüística davant el gran canvi demogràfic de les darreres dècades, així com el repte digital, la disponibilitat lingüística en el món socioeconòmic i, especialment, les limitacions del marc jurídic per al català. D’altra banda, ha recordat que la transmissió lingüística intergeneracional és “un dels punts forts de la llengua”, entre altres.
Inici del procés participatiu
El procés participatiu es vertebra a partir de sessions de presentació territorials. El recorregut va tenir el seu tret de sortida a Vic i passa per Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, Girona, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Mataró, Sabadell, Santa
Coloma de Gramenet, Sort, Tarragona, Terrassa, Tortosa i Vilafranca del Penedès.
En els propers mesos, la Secretaria de Política Lingüística i la Comissió Tècnica de Política Lingüística organitzaran, juntament amb altres institucions i entitats de diversos sectors, activitats per exposar els reptes del català, reflexionar sobre la situació de la llengua i recollir propostes de millora. A més, tothom hi podrà col·laborar a través del web pacteperlallengua.gencat.cat. La previsió és que a la tardor d’enguany s’assoleixi un acord en el marc del grup de treball pel Pacte Nacional per la Llengua, que ha de conduir
a la signatura el mes de desembre d’un document que serà la base per al futur pla de política lingüística pluriennal.
Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana
El febrer passat, es va presentar l’informe acadèmic sobre la situació de la llengua redactat per set acadèmics de diverses universitats catalanes i de l’Institut d’Estudis Catalans. L’estudi respon a l’encàrrec derivat d’una resolució del Parlament de
Catalunya que el setembre de 2021 va instar el Govern a promoure un pacte nacional per la llengua catalana i encarregar una recerca universitària per fer un diagnòstic sobre el coneixement i els usos de la llengua catalana en diversos àmbits socials, com l’educatiu, l’universitari, el judicial o el comercial.
Continguts i objectius de l’informe
El document presentat ofereix una valoració objectiva de la situació sociolingüística i jurídica de la llengua catalana, centrada a Catalunya, en el marc del context plurilingüe de la nostra societat i en connexió amb els factors interns i externs que influeixen en la seva evolució. El text constitueix una base per al debat parlamentari i públic sobre les dificultats actuals de la llengua catalana i les formes idònies de superar-les. A més, inclou un ventall de possibles actuacions, des de diferents nivells i en àmbits diversos, a partir, primordialment, de les iniciatives que adoptin les institucions i la societat de Catalunya, però amb la possibilitat d’incidir en tots els aspectes més amplis que condicionen el futur i la igualtat de la nostra comunitat lingüística.
Els objectius del Pacte Nacional per la Llengua
Els objectius del Pacte Nacional per la Llengua són incrementar els nivells de coneixement col·lectiu de la llengua; facilitar al màxim el seu ús en tots els sectors, tot parant especial atenció als àmbits més rellevants en què té menys presència, així com potenciar l’adopció del català entre les persones que no el tenen com a llengua de partida. Per aconseguir-ho, es parteix del diagnòstic de la situació actual de la llengua catalana i del debat i acord que ha de permetre dissenyar i dur a terme una política lingüística més transversal, més participativa i consensuada amb les forces polítiques, les organitzacions, les entitats i, en general, amb tota la població.
