El senyor Palomar a Barcelona

Tina Vallès

El senyor Palomar a Barcelona, Tina Vallès Llibres Anagrama 2021

Josep Pla, al prefaci de Vida amarga (1966), hi escrivia: «l’escriptor té una responsabilitat total davant l’època que li ha tocat viure. La primera obligació d’un escriptor és observar, relatar, manifestar l’època en què es troba…». I Tina Vallès, de la mà del seu senyor Palomar, així ho ha fet, a El senyor Palomar a Barcelona (Llibres Anagrama, 2021).

Aquest senyor Palomar, com el seu nom indica, té com a referent el protagonista de la darrera novel·la de l’italià Italo Calvino, Palomar (Edicions 62, traduïda per M. Antònia Oliver), un home taciturn que contempla el món i els elements que l’integren per tal de reflexionar-hi, aprendre’n i saber-ne més. Tanmateix, tan bon punt Palomar ens ha narrat tot allò que ha vist, Calvino el “mata”. Tina Vallès, en un arrauxament de no-acceptació de la mort d’un personatge que, lògicament, la captiva, ens el “ressuscita” (gràcies!) i ens el fa deambular per carrers, carrerons i racons de Barcelona entre l’agost de 2019 i el juliol de 2020. Palomar, provinent d’Itàlia, camina per indrets ben reconeixibles de la ciutat. Va amb els ulls ben oberts i els sentits amatents: vol conèixer el batec de la ciutat i experimentar noves sensacions. De vegades, s’hi immergeix en solitari; d’altres, es camufla i es mimetitza entre les multituds per palpar allò que les empeny a agrupar-se i fer pinya. Palomar mira de manera subtil, no destorba; i així, s’amara de situacions quotidianes, com entrar en una església, contemplar focs artificials, manifestar-se o evadir-se en un jardí. Sí, a Palomar, com a Tina Vallès, també li agraden les flors i la ciutat. I, de vegades, allò que veu el captiva tant que, com un rêveur, voldria aturar el temps, encara que fos un simple minut…

De cop, però, esclata la pandèmia i ho tergiversa tot d’una manera tan extraordinària que, inclús, obliga un italià com el senyor Palomar a fer pesto no pas amb pinyons, sinó amb avellana (de Vilaverd, esclar!). La pandèmia li estronca les passejades. Des de rere la finestra, aconseguirà seguir fent-nos redescobrir la ciutat?

El senyor Palomar a Barcelona és un calidoscopi de capítols breus que ens conviden a mirar amb curiositat (no pas tafaneria!) l’entorn. El senyor Palomar, com el personatge Senyor Calvino, creat pel portuguès Gonçalo M. Tavares —un altre referent per a Tina Vallès— a El Barrio (Seix Barral, 2015), és un flâneur que contempla l’entorn per comprendre’l. Però l’entorn del senyor Palomar no ens deixa indiferents, perquè és el nostre i és el nostre temps (el teu i el meu, «el temps que t’ha tocat viure», parafrasejant Martí i Pol). Llegiu El senyor Palomar a Barcelona. Apreneu-ne i seguiu-ne l’estela. Freneu el ritme frenètic diari i perdeu-vos per la ciutat (la que sigui!) amb ulls ben oberts, sense prejudicis i mirada atenta. Per què?… Deixeu que us ho digui, de nou, Martí i Pol: «Pels ulls conec, i estimo, i crec, i sé / i puc sentir i tocar i escriure i créixer»… Ara que som a la tardor, feu-los cas: a Martí i Pol, al senyor Palomar o a Tina Vallès. Bona lectura i bones experiències!

Mònica López Bages

Filòloga Catalana

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.