Dora Muñoz
Si algú encara pensa que la tercera edat és sinònima de fer ganxet, anar d’excursió amb l’Imserso i mirar telenovel·les, és que no ha llegit Error de càlcul (La Clandestina, 2025), de Dora Muñoz, guanyadora del XII Premi Memorial Agustí Vehí – Vila de Tiana.
Error de càlcul no és una novel·la qualsevol, sinó una comèdia de misteri escrita amb picardia i, per què no dir-ho, amb una certa dosi de mala llet. Per això, transcendeix el gènere de la novel·la negra per esdevenir una crítica social incisiva, articulada a través de la veu narrativa d’una octogenària que desafia els estereotips associats a la vellesa.
La protagonista inicia el relat amb una confessió: “Acab de matar un home”. Una declaració que, no només marca el to de la novel·la, sinó que estableix el punt de partida del que serà una assassina en sèrie. Els seus crims, lluny de ser gratuïts, s’inscriuen en una lògica de justícia personal.
El primer a passar per l’adreçador és un exgerent d’hotel de 89 anys, explotador i figura simbòlica d’un sistema que ha maltractat generacions senceres de treballadors, entre ells el pare de la protagonista. És el primer, però no el darrer… perquè la velleta, lluny de ser encantadora, assassinat rere assassinat, es converteix en un paradigma de resistència: no accepta la marginalització dels vells i rebutja les solucions convencionals —com ara residències, pisos compartits, caritat, etc.— i crea el seu pla de supervivència que inclou l’eliminació selectiva d’individus corruptes. Una “neteja social” que s’articula amb lucidesa i desmunta el mite de la tercera edat com a etapa de decadència.
La novel·la, narrada en primera persona, ens permet conèixer a fons la biografia de la protagonista, marcada per la repressió franquista, la precarietat laboral i l’exili voluntari a Londres, un recorregut vital que permet traçar un retrat històric i cultural de la Mallorca dels anys seixanta i setanta. D’altra banda, a Error de càlcul hi destaca també per la crítica multidimensional: aborda la gentrificació urbana, la precarització de la vellesa, el masclisme, la corrupció, la violència sexual i la banalització cultural.
En definitiva, Error de càlcul mereix ser llegida no només per la seva originalitat formal, sinó per la seva capacitat de problematitzar qüestions socials urgents des d’una perspectiva literària. No us perdeu aquesta novel·la que és alhora entreteniment, denúncia i homenatge a les dones que decideixen no callar i actuar. Bona lectura!
Mònica López Bages
Filòloga Catalana
