Clownic
La companyia Clownic celebra els seus 15 anys amb l’espectacle ‘ZIP’, estrenat en la darrera edició del Festival COS de Reus. Parlem amb els seus tres membres sobre la seva trajectòria.
Quina valoració feu d’aquests 15 anys?
Arribar a quinze anys com a companyia no és fàcil. Ara mateix tenim sort de ser qui som i ens portem bé, ens agrada el que fem i seguim endavant, però amb les crisis, la pandèmia… i el món del teatre que sempre és difícil costa. Però nosaltres sempre hem dit que endavant: cada cop fem més bolos i aquest ha estat un bon any. Tenim moltes ganes, fa quinze anys però és com si només en portéssim un.
Com definiríeu Clownic?
Clownic és una companyia especial, en el sentit que nosaltres veníem d’El Tricicle, de molt amunt, i vam començar a fer espectacles propis. Al principi treballàvem sota el paraigües d’El Tricicle, col·laboraven amb nosaltres i ens assessoraven. Una altra cosa és després quan tu comences a anar sol i, a part de ser bon intèrpret, has de ser bon creador, bon empresari, moltes coses… hi ha un aprenentatge que hàviem de fer. En una primera fase ens va costar més aprendre tot això. Després quan va entrar el Carles ens vam conjuntar molt bé a nivell artístic i creatiu, aquí vam fer una pujada i poc a poc hem anat aprenent la part empresarial i de distribució.
No tenim problemes en ser creatius i fer riure però la resta és on hem tingut més dificultats. D’alguna manera reivindiquem que les companyies de teatre, sobretot joves, no morin.
L’arribada del Carles va suposar un punt d’inflexió?
Va ser un canvi de perfil. La persona que hi havia abans era un gran intèrpret però la resta de virtuts que crèiem necessàries per a una companyia no hi eren. Amb el Carles sí: és una persona creativa que proposa. Ara som un equip molt bo i som tots d’aquí i és més fàcil trobar-nos i treballar, a més posem en valor que desde Reus tenim una companyia gestual d’humor que fa 15 anys que funciona. Estem en un moment de voluntat de creixement que es comença a notar.
Cap a on va aquest creixement?
L’horitzó és que es consolidi, ens agradaria viure bé només de la companyia, a banda dels projectes propis de cadascú. El drama és que el preu de les actuacions és el mateix de fa molts anys i el de la vida no: això ho notem nosaltres i ho nota tothom. Tenim un ventall de quatre espectacles ‘Tomàs’, ‘Tourist’, ‘Hotel Flamingo’ i el ‘ZIP’, que acabem d’estrenar, de manera que podem adaptar-nos a les diverses possibilitats i necessitats.
Us heu plantejat mai tirar la tovallola?
Hi han hagut moments durs però plantejar-nos seriosament tancar no, perquè sempre hem cregut en la companyia. Ens ho plantejarem si algun dia sortim a l’escenari i veiem que el públic no respon, no riu, no reacciona, no s’emociona amb nosaltres però ens trobem el contrari.
Com s’ha rebut el ‘ZIP’?
El feedback immediat ha estat molt bo. Tenim una escenografia molt visual que ens acompanya molt bé i que ens permet fer interludis, una novetat que abans no havíem fet. Ha funcionat molt bé.
On us veurem properament?
Aquest mes a Barberà del Vallès, El Morell, Mora d’Ebre i Cervià de les Garrigues. I al desembre a Viladecans, Mallorca, Castellbisbal i Altafulla.
