Salts d’aigua, per Ester Borràs Giol

A l’abril cada gota en val mil. Una dita que fa referència a temps passats, en què les pluges sovintejaven més i eren molt ben rebudes. Si aquest mes d’abril i maig estem de sort i plou força, podem aprofitar per anar a veure algun dels salts d’aigua que es formen a prop de casa nostra. Caldrà que plogui molt i no arribaran pas a ser les cascades del Niàgara, però sempre és bonic descobrir racons amb un aspecte nou.

Descobert de ja fa temps i ben conegut en el món excursionista, un salt clàssic és el Toll de l’Ou, que es forma en el curs del barranc dels Pèligs, al Montsant. Si l’aneu a veure, no gaire lluny també hi ha el del barranc de la Bruixa, al costat mateix d’una balma magnífica. Al mateix Montsant, no ens podem perdre els salts del Racó dels Forats, el del barranc del Vidalbar i l’Engolidor. Més clàssics i, a més a més, molt accessibles: els Gorgs, a prop de la Febró. El Gorg, el Gorguet i, més avall, la Gorguina, formen un conjunt ben bonic i variat. De fet, a les Muntanyes de Prades, n’hi ha molts: des del senzill salt de les Tosques (Vilaplana) fins als més potents de les Fonts del Glorieta i Niu de l’Àliga (Montral), així com el de la Cova de les Gralles i el salt de la Pixera a Capafonts.

Però he deixat per al final un salt que només raja si ha plogut molt, molt i molt: el dels Castellassos (o de la Peça-al-Drap), a prop de Vandellòs, una autèntica cua de cavall. De fet, tots els que puguem trobar a les serres de Llaberia (el Tortó, la Grallera, l’Ortiguer) sempre són molt efímers i, per tant, per poder-los observar, cal anar-hi de seguida.