Finalitza la 13ena campanya d’excavació al Barranc de la Boella

Els treballs s’han centrat en recuperar eines i restes esquelètiques d’animals de fa entre un milió i 800.000 anys d’antiguitat

Des del 7 de setembre i fins al pròxim dimecres dia 30 es desenvolupa al Barranc de la Boella (la Canonja, Tarragonès) la 13a campanya d’excavació arqueològica sota la direcció de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Els treballs d’aquests dies han estat centrats en continuar la intervenció dels estrats que contenen restes esquelètiques d’animals i eines de pedra prehistòriques contemporànies a les primeres ocupacions humanes d’Euràsia, entre fa un milió i 800.000 anys.

Els conjunts arqueològics i les investigacions paleoecològiques dutes a terme al Barranc de la Boella són molt rellevants per poder explicar les primeres ocupacions humanes d’aquest continent. Les evidències prehistòriques d’aquest període tant remot de la història de la humanitat són molt escasses i aquest jaciment constitueix un lloc clau per explicar les primeres dispersions humanes fora del continent africà.

Les tasques d’aquesta campanya han estat centrades en explorar la superfície dels nivells arqueològics més recents de la unitat estratigràfica II datada en el Pleistocè Inferior final (entre un milió i 800.000 anys). Aquestes superfícies amb restes arqueològiques del Paleolític inferior van ser modelades pel riu Francolí i els seus afluents(rieres). Les espècies animals identificades són nombroses i il·lustren paleoambients amb abundant aigua dolça, com s’observa en les zones interiors d’aiguamolls i albuferes típiques de la costa mediterrània. S’han documentat animals corredors d’espais oberts (rinoceronts, cavalls, cèrvids) i altres que necessiten gran quantitat d’aigua com els hipopòtams i mamuts. Enguany també s’hi han trobat parts dentàries de carnívors (jaguars) i restes fecals de carronyaires (hienes).

Les indústries de pedra tallada estan fetes amb sílex de molta qualitat i esquistos. En el transcurs de les excavacions en el jaciment del Barranc de la Boella s’està constituint una col·lecció formidable d’eines i restes lítiques de gran singularitat no només per la seva antiguitat (estan considerades com les més antigues d’Europa) sinó també per la seva bona conservació. Un dels aspectes més rellevant del conjunt d’eines de pedra del Barranc de la Boella és la presència de pics i fenedors, una mena de destrals de mà que són considerades les més antigues d’Europa.

A més de membres de l’IPHES especialistes en diferents disciplines, aquest any hi pren part prop d’una vintena d’estudiants procedents de diferents universitats de l’Estat espanyol. L’emergència sanitària causada per la Covid-19 ha provocat una reducció important de la seva presència per tal de simplificar el seguiment de la pandèmia en l’equip d’intervenció arqueològica. S’han evitat riscs de contagis i complicacions administratives no acollint estudiants d’altres països. Pels darrers dies de campanya, l’IPHES ha programat test de detecció serològic per als participants a l’excavació.

El mètode d’excavació al Barranc de la Boella se centra en la intervenció en gran superfície, cosa que permet una aproximació espacial i quantitativa al comportament territorial de les poblacions prehistòriques del Barranc de la Boella. Aquest forma de treballar ha estat impulsada després de portar a terme sondeigs, per tal de verificar el potencial del jaciment, amb la idea que esdevingui un dels indrets arqueològics més aptes per explicar el primer poblament humà d’Europa. Dur a terme aquest plantejament ha estat possible gràcies al suport de l’Ajuntament de la Canonja i dels propietaris de la finca de la Boella.

Les intervencions arqueològiques del Barranc de la Boella són programades dins el projecte de recerca impulsat pel Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, dedicat a l’Arqueologia del Quaternari de les conques dels rius Francolí i Gaià. Al mateix temps, articula la formació d’estudiants de graus, de màsters i de doctorats en marcs acadèmics i de recerca com són l’IPHES, la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona) i el MNCN-CSIC (Museu de Ciències Naturals de Madrid – Consejo Superior de Investigaciones Científicas).

Alhora, tan aquestes intervencions, com la socialització i la recerca sobre aquest jaciment es desenvolupen amb el suport de l’Ajuntament de la Canonja, la Diputació de Tarragona i l’AGAUR(Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i Recerca).

A més, des del Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) TurisTIC en família s’impulsa l’acció “Mamut”, amb el suport de l’Ajuntament de la Canonja i liderat per la Diputació de Tarragona. Aquest projecte, finançat al 50% pels fons europeus de desenvolupament regional FEDER (Fons de Desenvolupament Regional Europeu), pretén la creació i promoció de productes de tipus vivencial i educatiu entorn el turisme familiar.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.