He parlat en altres articles sobre el “Gessamí”, però no sempre del mateix, com el de Virginia, el de Madagascar, el d’Açores i el d’Hivern amb denominador comú com és el nom però no el cognom ni tampoc la família. Avui parlaré del Gessamí comú, Jasminum officinale i que es distribueix per mediterrània occidental i que és originària de Pèrsia i l’Himàlaia i que la podem cultivar en jardins.
En la seva forma vital: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura. Arbust de tiges sarmentoses, sovint enfiladís, llargues, de fins 10 metres d’alçada, estriades i glabres. Fulles oposades, amb pecíol, imparipinnades, amb 3-9 folíols oval-lanceolats acuminats, amb el folíol terminal major, i el marge enter. Corol·la amb 4-5 lòbuls més curts que el tub. Flors en corimbes simples o composts de cinc flors blanques i molt flairoses. Calze amb cinc lòbuls linears i allargats, sobrepassant la meitat del tub de la corol·la. Aquesta forma un embut acabat en 4-5 lòbuls plans molt assenyalats però més curts que el tub. Floreix de maig a l’octubre Una planta de guia o guiadora (en anglès vine) és una planta amb tiges perllongades i primes, que mai no se sostenen per si mateixes, i tampoc en cap sector del brot s’engruixen més que en la resta del mateix. Les plantes de guia que es recolzen en el sòl i des dels nus originen arrels adventícies que l’arrelen al sòl, s’anomenen reptants (en anglès repent). Una mateixa planta de guia pot ser reptant i al mateix temps enfiladissa, com moltes carabasses i afins (Cucúrbita).
En medicina tradicional s’empra com antisèptic i antiinflamatori, tot i que cal anar amb cura, doncs l’oli essencial, usat en aromateràpia, pot provocar al·lèrgies i irritacions en persones sensibles. També s’empra la infusió de les flors com calmant i sedant. Emprada en jardineria com planta ornamental, especialment per la seua fragància, per cobrir pèrgoles, murs, etc.
Pep Aguadé
Naturalista
