La làmpsana (Lapsana communis) és una herba que creix en les nostres comarques de forma espontània, en els camps de conreu de regadiu, a la vora dels camins i en les clarianes de boscos. Pertany a la família de les compostes i s’assembla als típics lletsons de flors grogues, però una mica més alta i ramificada. Les fulles són tendres i retallades, i tant elles com la tija estan recobertes de pèls suaus. El seu gust és una mica amargant i, com el dent de lleó, es pot consumir com verdura i en amanides depuratives.
En la medicina antiga es feia servir per a les dones a les quals se’ls tallava la llet, així com per curar les fissures dels pits en el temps de lactància, d’ací la major part de noms populars: “hierba pezonera” en castellà, “herbe aux mamelles” en francès, etc.
Actualment es comercialitzen sucs i tintures emololients per estovar les congestion i inflamacions. El seu suc s’ha utilitzat per rebaixar els nivells de sucre en la sang.
També se’n fan pomades o cataplasmes per ajudar a cicatritzar ferides, llagues i talls.
