La casa de Mango Street, per Mònica López Bages

La casa de Mango Street, per Mònica López Bages

Sandro Veronesi

Els llibres il·lustrats tenen quelcom que atrapa els lectors i lectores de qualsevol edat. Potser perquè guardem el record (màgic) d’aquells àlbums il·lustrats que ens van captivar durant la infantesa. O potser perquè, malgrat agradar-nos la lletra i el text, i tenir la voluntat d’imaginar aquell univers que s’hi recrea, som una societat en què la imatge impera i, consegüentment, els colors, els traços, etc. de l’il·lustrador/a ens inciten encara més a immergir-nos en l’univers creat per l’escriptor/a. Sigui com sigui, actualment, al mercat hi ha un boom d’edicions il·lustrades, sobretot, d’obres clàssiques, la principal característica de les quals és la cura amb què són editades; generalment, un caramelet, amb uns acabats excepcionals: tota una temptació per a qualsevol amant dels llibres!

Aquest és el cas de La casa de Mango Street (L’Altra Editorial, 2020), una novel·la breu i plena de tendresa de l’escriptora nord-americana d’origen mexicà Sandra Cisneros, publicada en anglès el 1991, i que ara ha estat traduïda al català de manera excepcional de la mà de Míriam Cano. Text que va acompanyat de les il·lustracions (en blanc i negre, però del tot suggestives) de Núria Solsona, les quals ens conviden a deambular pels espais diversos per on es passeja la protagonista, l’Esperanza —nom que, sens dubte, és del tot simbòlic.

L’Esperanza és una nena que sempre ha volgut viure en una casa d’aquelles d’estil americà, de pel·lícula! Però, quan la seva família es trasllada, fa cap a Mango Street, als afores de Chicago, un barri suburbial i multicultural, en què les cases són petites i no del tot acollidores. De cop, doncs, els somnis de l’Esperanza s’esfumen…

I així arrenca una història seductora i plena de tendresa, que ens presenta el famós calidoscopi social estatunidenc, format en gran part per immigrants que arriben als EUA amb la voluntat de fer les Amèriques, d’atènyer la terra promesa. Tanmateix, més aviat acaben maldant per sobreviure-hi. Des dels ulls innocents de l’Esperanza, recorrem aquesta realitat tragicocòmica i anem coneixent vivències personals que, pels tocs d’ironia de la veu narrativa, però també per l’exhaustiu realisme, acabem fent-nos pròpies.

De fet, Sandra Cisneros sap transmetre tan bé què és viure en un context com aquest perquè ella, en el fons, va viure una situació similar. Per això, en La casa de Mango Street, hi té tant de valor l’homenatge als seus orígens que Cisneros fa en la introducció.

En certa manera, doncs, l’Esperanza no deixa de ser un alter ego de Cisneros i alhora de tants infants, fills i filles de migrants que creixen als Estats Units. Una novel·la, simplement, bonica! Una història que commou, però que ens fa somriure… Una petita delícia que, de la mà de L’Altra Editorial, podeu trobar a les llibreries. Acompanyeu l’Esperanza i gaudiu del periple per Mango Street!

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.