La rotonda i la maledicció dels dofins, per Antoni Zaragoza

Fotografia de l’arxiu d’Antoni Zaragoza

Memòria fotogràfica

La paraula “molinet” no era per afavorir la zona que ha estat un distribuïdor de vies urbanes formant una plaça a la que mai s’havia donat importància convertint-se en en punt neuràlgic de la circulació. Ningú podia imaginar que un lloc tan arraconat pogués arribar a tenir tanta importància. S’hi va construir la primera Casa Sindical Comarcal.

Gràcies a l’exposició Provincial, l’Ajuntament, va tenir cura de posar-hi una font al·legòrica com a decoració i va ser l’escultor Piqué qui la va regalar al poble. No va caure en gràcia per les condicions d’aquell indret i pel fet de tractar-se d’un regal; mai va funcionar convertint-se en una “pecúnia” municipal. Fins que ,tot d’un plegat la van eliminar, destinant-la al magatzem de Brigades on va estar arraconada durant anys.

Finalment va sortir a la llum i ara a la Plaça d’Antonio de Villarroel han “inventat” una rotonda convertida en un punt important de  la circulació. No hi ha qui entengui el seu traçat; no està massa clar. Tot i que a primera vista sembla una mica complicat, no només pel trànsit sino per les direccions. Ningú hagués esperat que la plaça Antonio de Villarroel, de la Sindical, del Molinet, dels Delfins, diga-li com vulguis, arri- bés a convertir-se en un put neuràlgic tan vital com és ara.

Imatge captada per Xavi Jurío de La Guia
La rotonda i la maledicció dels dofins, per Antoni Zaragoza
Puntua aquest article!