Petit arbre, procedent d’Austràlia, que pot assolir els 9 metres d’alçada, tot i que no sol sobrepassar els quatre metres, amb tronc curt i vermellós que, de vegades, ramifica a prop del terra, prenent així l’aspecte d’arbust.
Les fulles són en realitat fil·lodis de consistència coriàcia, de color verd blavós, que poden fer fins un pam de llargària i 3-5 centímetres d’amplada, llargament lanceolats i amb un nervi central prou marcat.
Les flors apareixen entre febrer i maig en raïms axil·lars de glomèruls de color groc. Cada glomèrul porta entre 25 i 55 flors de calze acampanat i corol·la també acampanada, amb nombrosos estams exserts.
Fruit en llegum aplanat que s’estreny entre les llavors, de color marró quan madura. Les llavors estan proveïdes d’eleosoma per a que les formigues dispersen les llavors.
És indiferent edàfic, és a dir, que es desenvolupa en sòls calcaris o silícics. Regar quan el terra sigui sec per evitar embassament, perquè suporta la sequera i el substrat humit, sempre que estigui ben drenat. Tolera diversos tipus de clima, inclús gelades lleugeres. Per gaudir plenament de la seua floració cal plantar-la a ple sol. Té una moderada tolerància a la sal, raó per la qual pot emprar-se en jardins de primera línia de costa. La fusta és trencadissa, pel que cal podar i ubicar els exemplars en llocs protegits del vent.
S’empra en jardins petits, com exemplar aïllat, en grup o en alineacions de places i carrers. Sovint s’usa com arbust perquè ramifica des de molt baix. Per la seua rusticitat pot convertir-se en una planta invasora. És de ràpid creixement i les arrels molt agressives.
Multiplicació per llavors que cal posar en aigua calenta per trencar la latència durant 48 hores. També es pot reproduir per esqueix però, en aquest cas, és més lent. És sensible a la cotxinilla i pot ser atacada pel fong Uromycladium tepperianum.
El nom del gènere Acacia deriva del grec; agulla, punta, espina, perquè moltes de les acàcies porten fortes espines. Amb aquest nom Teofrat i Dioscòrides denominaven una espècie d’Acacia egípcia.
L’epítet específic saligna deriva de “salix, -icis” salze, i el sufix !-inus, -a, -um) que indica paregut, semblança, és a dir, semblant al salze, perquè les fulles són paregudes a les fulles de salze.
La jardineria del mes
Sembrarem directament cascalls, violetes, campanetes, malves, petúnies, margarides, clavells, clavells de moro, espígol i calèndules.
Comencen les floracions de la majoria de les flors primaverals: narcís, lilà, lliri, etc.
Plantarem dàlies i gladiols.
Cal renovar la terra dels testos i eliminar les males herbes dels parterres.
Podem avançar sembres d’hivernacle.
Plantació d’herbes de la pampa (plumeros).
Compte amb les plagues i malalties: cendrosa en els rosers. Caldrà aplicar-hi sofre de bon matí.
Encara hi ha temps per podar els arbustos de floració estival.
En gespes podem fer tractaments contra molses, amb sulfat de ferro.
