Nosaltres dos, de Xavier Bosch, per Mònica López Bages

Malgrat que els temps han canviat molt, encara en la nostra societat se’ns fa difícil acreditar on són els límits entre l’amistat i l’amor quan la relació s’estableix entre un home i una dona. El gran poeta portuguès Fernando Pessoa deia: “És bonic ser amics, però ho confesso: és tan difícil d’aprendre’n! És per això que et suplico paciència.

Ompliré el teu rostre de records. Dóna’m temps per encertar les nostres distàncies…” i, de vegades, això és ben cert. Xavier Bosch, en la seva darrera novel·la, Nosaltres Dos (Columna/Planeta, 2017) intenta explorar aquesta fina línia que separa l’amistat de l’amor quan dues persones es troben per casualitat o causalitat en edat adulta. Com es pot discernir si es tracta d’amistat i d’amor quan la complicitat entre els dos és profunda i no es pot negar certa atracció? La història gira entorn del Kim i la Laura, que es coneixen a Bellaterra perquè ambdós tenen interès per la figura de Frankestein, el gran Prometeu modern, un símbol de la recerca d’un mateix, de l’autoconeixement i de l’anàlisi de les emocions més profundes.

D’aquí en neix una relació entre el Kim, un autèntic seductor, i la Laura, plena de vitalitat i naturalitat. Fins on els durà aquesta relació? Bosch ens en porta a conèixer tres períodes, que transcorreran en diversos espais prou coneguts de Barcelona. Coneixerem l’espontaneïtat de la relació durant la joventut dels 20 anys; la presa de consciència de cadascun dels individus i la necessitat de saber què n’esperen, de la vida, de mitjan 30 anys i, finalment, la maduresa dels 50, en què, tot està permès en la relació, perquè potser ja s’han trencat alguns tabús.

Amb l’estil acurat i directe que caracteritza l’escriptura de Xavier Bosch, descobrireu com evoluciona la relació d’aquests dos personatges a mesura que es van fent grans i van madurant les seves actituds personals i us adonareu que, de vegades, malgrat que pugui semblar que hi hagi un distanciament entre dues persones, si allò que senten l’un per l’altre és autèntic, no s’esborra i tard o d’hora pot tornar a aflorar… Cap lectura no pot ser millor per expressar sentiments i emocions durant la Diada de Sant Jordi! Per això…

Bona lectura i bon Sant Jordi!

 

Nosaltres dos, de Xavier Bosch, per Mònica López Bages
Puntua aquest article!