Gerani (Pelargonium sp.), per Pep Aguadé

Gerani (Pelargonium sp.)

De nou he cregut oportú tornar a parlar del gerani entrats ja en plena primavera, una planta que llueix amb tot el seu esplendor als balcons durant tot l’estiu i que hom pregunta com és te que cuidar. Es podria dir que és la planta de flor ornamental més estesa i coneguda arreu les nostres terres, per la facilitat de cultiu i la senzillesa de la seva multiplicació. És originaria d’Àfricameridional i introduïda a Europa al s. XVII. Hi ha 200 espècies, amb infinitat de varietats i híbrids utilitzats en jardineria. Es una planta herbàcia o semiarbustiva perennifolòlia, de exterior y de fulles ovalades, quasi rodones, de fins a 10 cm. de diàmetre, de contorn sencer o dentat, ondulat. Es molt resistent i difícilment es morirà un gerani en un test si no li falta aigua. Però es poden obtenir exemplars extraordinàriament bonics si es mantenen en condicions idònies: a ple sol,protegits del vent. (En climes de muntanya,freds, és convenient protegir-los a l’hivern).

Cal regar al estiu molt sovint, si no diàriament, dia per altre i menys al hivern. Al final de febrer és convenient fer una poda enèrgica, i tallar les branques a uns 15 cm de la base. És beneficiós retallar setmanalment les flors marcides i les fulles grogues, i remourela capa superficial de sòl per evitar que s’hi instaurin paràsits.

Sin título

Puntua aquest article!