Serveres i els seus fruits comestibles, per Josep Maria Forcadell

En els boscos de les nostres comarques creixen tres arbres del gènere Sorbus amb diverses denominacions populars: la moixera (Sorbus aria), la moixera de pastor (Sorbus torminalis) i la servera (Sorbus domestica).

Els seus ecosistemes preferits són les rouredes i alzinars, amb uns mínims requeriments d’alçada i humitat. Les fulles són caduques i a la tardor es pinten de colors bruns, groguencs i vermellosos, tot esquitxant els boscos mediterranis d’un cromatisme preciós. Les flors formen inflorescències blanques. La moixera té fulles ovalades i dentades, blanques en el revers, amb raïms de fruits petits i vermells, una mica àcids i farinosos. La moixera de pastor té fulles lobulades i molt retallades, amb fruits bruns i ovats. La servera o server té fulles compostes amb molts folíols dentats i fruits petits i molt aspres, en forma de pera, que a la tardor es torna grogosa i rogenca. Diversos topònims ben coneguts com el Puigcerver fan referència a l’abundor de les serveres en el seu entorn. Els tres arbres tenen fruits comestibles, més o menys astringents.

Els més utilitzats són els de la servera pròpiament dita, però per ser consumits en fresc cal deixar-los madurar a casa perquè perdin la seva aspror i es tornin mústics i marronosos També es poden coure i elaborar melmelades, gelees o xarops que ablaneixen la tos i tallen la diarrea. Fins i tot hi ha receptes tradicionals per fer vinagres o licors. En realitat, i tenint en compte l’escàs aprofitament de fruits tan petits, és més aconsellable i ecològic deixar-los en els arbres perquè siguin consumits pels ocells i els mamífers salvatges.

Serveres i els seus fruits comestibles, per Josep Maria Forcadell
Puntua aquest article!