L’Empordà és un territori amb encant: potser per la costa escarpada, les muntanyes arran de mar, la plana interior i la tramuntana, que atorga un caràcter especial (diuen) als seus habitants. Qui s’hi ha passejat alguna vegada reconeix que és un indret amb espais ben recòndits, que sorprenen el caminant i que, per l’esplendor de la natura (pins, roques i camps), meravellen. Sens dubte, l’Empordà enamora i així n’han deixat constància alguns dels grans poetes catalans. Joan Maragall escrivia: “Cap a la part del Pirineu, vora els serrats i arran del mar, s’obre una plana riallera, n’és l’Empordà!”. Més als nostres dies, Sopa de Cabra dedicava una cançó als ‘tocats per la tramuntana’ i deia: “Somriu i diu que no té pressa, ningú m’espera allà dalt, i anar a l’infern no m’interessa, és molt més bonic l’Empordà”. Malgrat això, Imma Tubella, en Un secret de l’Empordà (Columna Edicions, 2016) ens ha volgut desvetllar que l’autèntica força d’aquesta comarca ha sigut i és la seva gent, la unió de les persones i la capacitat de guardar els secrets. Ja ho deia Rodoreda en el pròleg de Mirall Trencat: ” I honour you Eliza for keeping secret some things “. Un secret de l’Empordà ens presenta una societat que, malgrat la serenor del paisatge, viu en constants turbulències. El lector viatja fins a l’estiu de 1935, quan el vehicle amb el qual viatjaven el príncep Mdiviani i la baronessa Tyssen (amants) té un funest accident en una carretera de l’Empordà. No cal dir que la morbositat dels esdeveniments per la procedència aristocràtica dels protagonistes en genera tot tipus de suspicàcies, que encara engreixen més el misteri de què és el que realment va succeir. 57 anys després, dos homes indaguen els fets i volen revelar-nos el secret que s’hi amaga. Que la trama se situï el 1935 no és un fet atzarós; ens trobem en un moment històric de transició i de falsa pau, tant a Catalunya com a la resta d’Europa: a les portes d’una Guerra Civil, amb el nazisme expandint-se pel continent, la por que s’apodera de molts individus… i no podem obviar que l’Empordà és un nexe, la frontera natural entre la Península i Europa. Un indret neuràlgic, doncs, que no s’escapa de viure i veure els fets funestos que s’esdevindran en els anys següents. Un secret de l’Empordà és una història en què els veritables protagonistes són els individus d’una època; una trama vertiginosa, que enganxa el lector, per les bones i treballades referències històriques, pel misteri, així com també per la curiositat de saber com vivien els aristòcrates de l’època. Imma Tubella, a més, té una facilitat per comunicar i relatar els successos, que els converteixen en autèntiques vivències per al lector… Per tot plegat, si us agrada jugar a fer de detectius i voleu mantenir la ment ben desperta aquest octubre, no us deixeu escapar Un secret de l’Empordà . Bona lectura!
