Arbre perennifoli procedent de les zones humides d’Austràlia, Nova Guinea i Java, de fins 15 metres d’alçada (en cultiu no sol passar dels 7-8 m.) ramificat des de la base amb varis troncs prims d’escorça gris clar i llisa, que sovint creix com hemi-epífita sobre altres arbres als boscs d’on és originària. Les fulles són alternes, verdes, palmades, compostes per grups de 5-12 folíols que semblen fulles individuals, de forma ovada i marge enter, que surten radialment de l’àpex del pecíol que mesura entre 30 i 60 cm. Les flors apareixen panícules terminals roges, de llargues espigues, que sobresurten per damunt del fullatge com si foren els radis d’un paraigües, amb petites flors vermelles en una prolongada floració que dura varis mesos, des de principis de l’estiu fins la tardor. Fruit en drupa globosa format per 10-12 baies rodones de color negre quan maduren. Es conrea com arbre ornamental en àrees de clima temperat o càlid perquè no suporta les gelades. Necessita molta llum i reg moderat en sòls ben drenats i fèrtils. Com a planta de interior ha d’ubicar-se a prop d’una finestra o fon de llum abundant, sense sol directe que pot cremar les fulles. Regar quan el substrat estigui un mica sec i ruixar les fulles, a poder ser amb aigua que no tingui calç que les tacaria. En parcs i jardins tropicals i com a planta de interior però en aquest cas no florirà. Les arrels són molt agressives Multiplicació per esqueixos o per llavor sembrant a principis de la primavera. Plagues i malalties: Excés d’aigua i falta de llum fan groguejar i caure les fulles. Pot patir malalties com fumagina o oïdi, i pot agafar plagues com cotxinilla, cotonet, aranya roja o poll.
Pep Aguadé
Naturalista
