Arbust, procedent d’Armènia i el Caucas, que pot arribar als 3-4 metres d’alçada, amb diverses tiges rectes, de medul·la clara, que surten des de la base i emeten “rametes” secundàries. Les fulles són prou grans, caduques, de color verd intens, de forma ovalada amb el marge dentat i l’àpex acuminat. Les flors són grans, reunides a l’àpex de les branques, d’un blanc virginal com indica el nom d’una de les varietats, virginalis. Els quatre pètals desprenen una suau fragància, que recorda la tarongina, que envaeix la rodalia amb l’espectacular floració des de mitjan primavera fins principis de l’estiu.
El fruit és una càpsula que s’obre per quatre valves per deixar eixir nombroses llavoretes. Li agrada estar a ple sol o semi ombra. Passat el primer any no és gaire exigent amb el reg, doncs amb un reg setmanal serà suficient, tenint en compte l’exposició al sol, l’època de l’any, etc. però tem l’excés d’humitat i els sòls mal drenats. Vegeta bé sobre qualsevol tipus de terreny, calcari o àcid, solt o pobre. Suporta bé menys de -20oC. pel que no cal preocupar-se per les glaçades. Quan perd la fulla és aconsellable eliminar les tiges més velles, des de la base si cal. Quan no està florida resulta un tant insulsa, raó per la qual s’aconsella plantar junt a altres arbusts, formant petits boscos o grups mixtes, on aportaran volum i un punt cromàtic a la primavera. Però cal tenir en compte que és una planta molt competitiva i pot fer malbé les plantes veïnes si no són prou vigoroses. La seva multiplicació resulta molt fàcil per esqueix a la primavera o a principis de l’estiu. Philadelphus deriva dels vocables grecs “phílos” que significa amic, i “adelphós” que significa germà. L’epítet específic coronarius procedeix del llatí “coróna” fent referència a que s’emprava per fer garlandes. Abans estava adscrita al gènere Syringa, d’on deriven etimològicament els nombrosos noms populars de xeringuilla, jeringuilla i noms similars. Hi ha varietats amb les fulles jaspiades, amb tonalitats porpra en les flors, i amb flor doble, com la varietat “virginalis” que destaca, a més a més, per l’intens olor que desprèn. Les hortènsies (Hydrangea sp.) són les plantes més conegudes d’aquesta família.
Pep Aguadé
Naturalista
