Les ciques són gimnospermes dioiques, hi ha, doncs, plantes masculines i plantes femenines. Són originàries del sud del Japó, i fan un estípit, és a dir, un tronc sense branques acabat en una corona de fulles pinnades, rígides, de fins a metre i mig, molt decorativa, ja que són molt simètriques i d’un color verd fosc i lluent. Les fulles surten formant una espècie de corona circular a la part interna. Surt tot un verticil al mateix temps i són molt delicades fins que s’endureixen. Les inflorescències masculines són cons, pareguts a grans pinyes, que surten al cor de la planta, mentre que les femenines obrin els ovaris al centre de la mata però sense elevar-se en pinya. El fruit té la forma d’un fesol gran o una castanya de color taronja. És de creixement molt lent, raó per la qual els exemplars que veiem als parcs i jardins no són de gran port, però poden arribar als set metres d’alçada. A les regions càlides, com el litoral mediterrani, poden créixer a l’exterior a ple sol o en penombra, però necessita llum. Suporta gelades de fins a 10-15 °C sota zero. Amb el fred pot perdre algunes fulles que tornaran a sortir amb el bon temps. Necessita reg prou sovint els mesos de més calor, són sensibles a la falta d’aigua, però també ho són a l’aigua estancada, per la qual cosa necessita un terreny amb bon drenatge. Les exigències hídriques són majors quan està emetent fulles noves. No cal podar-les, només cal eliminar les fulles més velles que van quedant seques.
És un arbust o arbret molt decoratiu, com exemplar en solitari o en grup, per l’aspecte exòtic i la frondositat del fullatge. També es pot cultivar en contenidor, inclús s’empra com bonsai. Multiplicació per llavor remullada dos dies abans, però és molt lent. Triga uns quants mesos a germinar i molt més en créixer. És més ràpid plantar els fillols que surten a la base de la planta mare en primavera o estiu.
Pep Aguadé
Naturalista
