«Cultura i progrés. Els tresors de la biblioteca del Centre de Lectura»

El Centre de Lectura de Reus ha inaugurat l’exposició «Cultura i progrés. Els tresors de la biblioteca del Centre de Lectura», una oportunitat única per conèixer la part del fons bibliogràfic de la biblioteca patrimonial més antiga de Catalunya que normalment no està a l’abast del públic. És un fons que no ha parat de créixer gràcies a la generositat i les deixes de centenars d’amants del patrimoni cultural i de les lletres: des de personatges il·lustres i prohoms de la cultura –com Miquel Ventura i Eduard Toda, dos dels personatges més singulars que ha donat la cultura reusenca en l’etapa contemporània– a simples donants anònims, passant per entitats i col·lectius ben diversos. L’exposició es podrà visitar a la sala Fortuny de l’entitat fins al 15 de juny.

Un dels principals actius del Centre de Lectura de Reus –entitat privada amb vocació d’utilitat pública– és la primera biblioteca patrimonial de Catalunya (1859), un fons inigualable en què milers de llibres i de documents constitueixen un dels grans tresors de la ciutat i una eina més per impulsar i afavorir el progrés de la societat. De fet, juntament amb la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (1860), la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú (1884), la Biblioteca Pública Arús de Barcelona (1895) o biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans/Biblioteca de Catalunya (1907), el Centre de Lectura ha esdevingut un dels espais bibliogràfics més rellevants, preuats i singulars del país.

Lluny de la imatge arcaica d’una biblioteca en blanc i negre plena de pols, convertida gairebé en un magatzem de llibres, i d’acord amb els principis de progrés i d’innovació de l’ateneu, la biblioteca del Centre de Lectura s’ha erigit en un espai cultural dinàmic, en color, inclusiu i obert a la societat. Un petit motor cultural que rep, cataloga i conserva una part prou important del patrimoni bibliogràfic de la ciutat, però a la vegada, projecta coneixements i activitat cultural en un intercanvi –constant i recíproc– en què les grans beneficiades són la cultura i la col·lectivitat reusenques –d’aquí, el creixent ús de les noves tecnologies en l’actualitat per difondre i fer més accessible el fons bibliogràfic.

I en una biblioteca tan esplèndida i peculiar com la del Centre de Lectura, alguns dels seus llibres o documents, per la seva singularitat i valor, han esdevingut veritables tresors –en paper– del patrimoni cultural de la ciutat. Les col·leccions d’incunables o de pergamins, l’espectacular Atlante Veneto de 1695 i les capçaleres de la premsa històrica local en són en un bon exemple, i que ara es poden contemplar en l’exposició, així com una mostra de la col·lecció de llibres japonesos de començaments del segle XX o el text en català més antic que es conserva a l’entitat: la Practica mercantiuol, un llibre de matemàtica pràctica per a comerciant del mallorquí Joan Ventallol, que es va publicar a Lió l’any 1521. Precisament aquest exemplar ha estat restaurat fa poc.

Per tot plegat, la biblioteca del Centre de Lectura és un dels epicentres culturals més emblemàtics de la ciutat i del sud de Catalunya i una peça fonamental que ha fet possible i ha afavorit el prestigi, la projecció pública i els 160 anys de trajectòria cultural de l’ateneu reusenc.

 

Puntua aquest article!