El Festival REC 2020 projecta prop d’una desena de treballs d’autors emergents de les comarques de Tarragona

El Festival REC 2020 projecta prop d’una desena de treballs d’autors emergents de les comarques de Tarragona

El festival REC manté el compromís per les veus més innovadores de l’escena audiovisual local amb les projeccions dels treballs de Marina Burgués, Gerard Gil, Belinda Bonan, Albert Mariné, Sarah Pérez, Mónica Lek, Arian Araujo i Carolina Lucas, que presenten els seus treballs més personals

Un any més, el Festival REC actuarà com a aparador d’alguns dels realitzadors audiovisuals més innovadors de les comarques de Tarragona que, com en ocasions precedents, mostraran els seus darrers treballs en el l’escenari que ofereix la programació del festival, un programa que cada any està ple d’estrenes internacionals i de films que reflexionen sobre la realitat canviant que ens envolta.

D’aquesta manera, i amb aquesta proposta d’autors i autores pròxims al territori, la cita cultural vol mantenir i potenciar el seu caràcter ‘glocal’, amb una programació capaç de reunir treballs cinematogràfics de diversos llocs del món que reflexionen sobre els canvis que han marcat els darrers mesos, una programació que s’enriqueix també amb l’aportació d’algunes de les veus més suggerents del panorama audiovisual local, que troben en la selecció ‘Autors de Tarragona’ el seu espai per a oferir-nos obres que, cadascú amb el seu llenguatge propi i referències, també ofereixen una reflexió social i estilística del nostre entorn.

En l’edició d’enguany es podran veure les obres de Marina Burgués, Gerard Gil, Belinda Bonan, Albert Mariné, Sarah Pérez, Mónica Lek i Arian Araujo, produccions que també —i d’una manera similar a les produccions que integren el cicle Close Encounters, que es podrà veure en aquesta edició d’enguany del Festival REC— tracten sobre l’actualitat immediata, el concepte de distància i, en últim terme, els efectes de la pandèmia. El treballs dels autors tarragonins també se centren en grans temes com la cura del planeta, les relacions personals o el pas del temps, entre molts altres.

Aquestes són les propostes del cicle Autors de Tarragona d’enguany:

Aprehendre, de Marina Burgués (8’)
Argument: Aprehendre narra una història d’acceptació personal que va més enllà dels sentits. Després de patir un accident, la vida de la Mònica canvia per complet. Enmig de la natura, ella i la seva parella descobriran una nova manera d’entendre el món.

El curtmetratge neix dins del paraigües de Malniu Films, una productora jove, feminista i independent que neix amb ganes de trencar-ho tot. Formada per un grups de 6 joves de diferents localitats de Catalunya, entre elles Tarragona, Barcelona i el Penedès, el grup es defineix com un col·lectiu format per persones “inconformistes i apassionades del món de l’audiovisual”, un espai que conceben com una eina de transformació social.

La directora de ‘Aprehendre’ és Marina Burgués (Barcelona, 1987), autora de diverses peces de vídeo que constitueixen el seu projecte artístic personal, juntament amb vàries creacions vinculades a d’altres disciplines com la literatura i la música. Entre aquests projectes fílmics destaquen Aguamiel, cançó i vídeo musical-experimental; No Borders, vídeo del procés de creació d’una pintura mural de l’artista Enric Sant; Nit Solidària de la Fundació Roure, Verema Utòpica, i una sèrie formada per quatre petits relats en format de vídeo experimental tots gravats a Suècia amb un Samsung X.

Aquest agost del 2020 ha dirigit el seu primer curtmetratge, Aprehendre, en el marc del Laboratori de Creació Audiovisual de la Cerdanya, treballant col·laborativament amb el seu equip, amb qui han creat recentment, Malniu Films, un projecte de productora que té l’aspiració de desenvolupar més projectes cinematogràfics en un futur proper.

La caja de cerillas, de Gerard Gil (6’)
Argument: En un tren japonès, un viatger intenta reflexionar sobre el seu passat recent. Els seus pensaments es mouen en la deriva formada pels seus somnis, els records i les imatges de la col·lecció de caixes de llumins de la seva parella. Guió inspirat en textos d’Iván Díaz Sancho, que interpreta el viatger.

La Caja de cerillas és el nou treball audiovisual del càmera, realitzador i muntador Gerard Gil (Tarragona 1976), qui ha treballat per mitjans com BTV, TV3, Mediapro. L’any 2005 funda la productora La Ferida juntament amb David Fernàndez i Blai Mesa, des de la qual ha produït i dirigit nombroses peces experimentals i documentals com Cirlot, la Mirada de Bronwyn (Primer premi internacional de cinema d’assaig UAB), Maya Deren, Take Zero, co-dirigida amb Jaime Ballada (IFFRotterdam 2012), o Tau, la ciutat i el daimon (triplement premiat al FHIFF de Venècia el 2018).

Com a músic, Gil ha tocat en bandes com Zul, Pupille, H de Casa, Don Simón y Telefunken i El Teatre Magnètic. També ha composat nombroses bandes sonores originals, entre elles Los Condenados (2009), Los Pasos Dobles (2011), La Propera Pell (2016) d’Isaki Lacuesta i Isa Campo o, més recentment, Love me Not, de Lluis Miñarro.

Me, a monster?, de Belinda Bonan (6’)
Argument: Nono és l’únic habitant del planeta Pano. Viu feliç i dedica els dies a tenir cura del seu petit i estimat planeta. Un dia, l’arribada inesperada d’Be2 ho alterarà tot i tindrà un gran impacte en Nono. Malgrat les seves evidents diferències, tots dos trobaran la manera de comunicar-se i, per tant, conviure junts en harmonia.

Belinda Bonan es la guionista, directora y productora d’aquest curtmetratge d’animació, el segon de la seva trajectòria. La seva òpera prima, Back In Fashion, va recollir 3 premis i 19 seleccions oficiales, entre les que cal destacar les 21 Festival de Cine de Málaga, el Monstra – Lisbon Animated Film Festival, Zinebi 59 i Shorts México.

La productora del clip és Most Wanted Studio, especializada en la creació de contingut per a cinema i televisió amb experiència de producció de curtmetratges, llargmetratges i sèries de televisió. També ofereixen serveis d’alta qualitat als seus clients en las àrees d’animació CGI, imatge real i so.

Basado en hechos reales, d’Albert Mariné (2’)
Argument: Durant una etapa de confinament total, un home que viu amb l’única companyia del seu gos, rep una visita inesperada.

Basado en hechos reales ha estat finalista del Cuarentena film fest i seleccionat al FICIE (Festival Internacional de Cine Independiente de Elche) en la secció de curts realitzats en confinament.

El seu director és Albert Mariné, músic i productor musical de Vila-seca. El 2019 cursa el Màster en creació i direcció cinematogràfica a l’ECIR (Escola de Cinema de Reus) i aquest 2020 ha dirigit, a més a més de Basado en hechos reales, els curts Última Cena (que ha participat al concurs ‘Rueda con Rueda’ organitzat per la D.O. Rueda de vins) i Croquetas (integrant del programa del Notofilmfest 2020).

Cuando nos vamos, de Sarah Pérez (6’)
Argument: En Dani està preocupat pels estudis i pel dia que hagi de marxar de casa, per
aquest motiu confia al seu germà Joan i li fa preguntes sobre la seva experiència.
La directora de Cuando nos vamos és Sarah Pérez Roig, nascuda a França i resident
durant anys a Tortosa. Actualment estudia el Màster de Direcció de Fotografia a l’ESCAC
i ha cursat un grau en cinematografia al Catalonia Film School. En la seva experiència
professional destaca la direcció de tres curtmetratges.

And she hisses, de Mónica Lek (11’)
Argument: Dos amants passen l’hivern bevent vi barat, jugant a dards i planejant la seva escapada a Florida. A la Llibertat. Junts. En aquest context, entrem en la ment de Lessa mentre reflexiona sobre la ciència de les serps. Però, què és més perillós, caure en una fossa d’escurçons o besar a l’encarregat ben plantat del teu cinema local?

Mònica Lek és una directora i fotògrafa reconeguda internacionalment nascuda a Valls i, actualment, resident a Nova York. Lek Ha dirigit i filmat el curtmetratge documental Maruva, que s’estrenarà pròximament i que tracta sobre la història d’una dona transgènere de Istanbul que lluita per superar els prejudicis socials, treballa en la indústria del sexe i ha estat desheretada de la seva família per viure amb llibertat.

Monica ha treballat també com a foto fixa en pel·lícules com Assassination nation i Honey Boy, que es van estrenar a Sundance. Altres títols en què també ha treballat són Waves, escrit i dirigit per Tre Schults i What is life Worth, dirigit per Sara Colangelo i protagonitzat per Michael Keaton.

Hijos de la ruina, d’Arian Araujo (20’)
Argument: La Mireia i en Dani són dos germans que han hagut de traslladar-se a un barri nou per allunyar-se del seu passat i intentar començar una nova vida. El problema és que en Dani no para de posar-se en embolics i la seva germana farà tot el possible per protegir-lo.

Hijos de la Ruina és l’últim curtmetratge finalitzat del jove director Arian Araujo. Després de realitzar dos curtmetratges en els seus primers anys com a estudiant —Muñecas Rotas i Las Pequeñas Aventuras de los Grimm— Hijos de la Ruina suposa la maduresa estilística i narrativa d’Araujo.

Carnaval sansa jove, de Carolina Lucas Lluna
Argument: Carla Marín Martínez té 15 anys, és estudiant a l’Institut Pont del Diable i participa en la comparsa Disc 45 des de fa 3 anys. Eloi González, té 21 anys, treballa i viu a Valls, però és del barri de tota la vida. Forma part de la comparsa amb Aerodance, i el Carnaval és la manera de seguir connectat amb els seus amics. Ana Lucía Gutiérrez té 25 anys. És mestra i tota la seva família està molt implicada a la Comparsa del Col·lectiu de Dones de Sant Salvador. Des de la passió i la diversió, són tres maneres de viure i de fer barri. Potser el moment mes espectacular del modest i obrer barri de Sant Salvador de Tarragona.

El documental està inscrit al projecte SansaLab, de l’Associació Ariadna, qui fa de productora. Com a la resta de produccions que fa al barri, SansaLab promou el talent dels i de les joves del barri, realitzant obres que promoguin una reflexió sobre l’entorn on els i les joves desenvolupen la seva trajectòria vital. La majoria de l’equip són del barri o són persones molt arrelades al mateix, com la directora, el compositor de la banda sonora, els càmeres i l’equip de producció.

La directora, Carolina Lucas Lluna, té 20 anys i estudia el Grau Superior de Realització de Projectes Audiovisuals i Espectacles a l’Institut Pere Martell de Tarragona. Viu al barri de Sant Salvador i vol dedicar-se professionalment a fer cinema.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.