‘Istanbul, Istanbul’ Burham Sönmez

‘Istanbul, Istanbul’ Burham Sönmez
L’autor de la novel·la ‘Istanbul, Istanbul’, Burham Sönmez, és un escriptor i advocat turc

En un moment històric com el que estem vivint en l’actualitat en el nostre país en què els empresonaments i la manca de llibertat són a l’ordre del dia, val la pena llegir novel·les que ens mostrin com es viu la vida a l’interior de les presons i que ens donin a conèixer com se sobreviu a la reclusió, a l’opressió i a la manca de llibertat. Malgrat que sigui a través de la literatura, tot ajuda a fer-se’n una idea.

Per això recomanem la lectura de la novel·la Istanbul, Istanbul (Edicions del Periscopi, 2018) de l’escriptor i advocat turc Burham Sönmez, que arrenca la trama just en una cel·la en la qual hi ha empresonats quatre individus que esperen amb consternació ser interrogats i potser, fins i tot, justament o no, torturats. La por, la desconeixença del seu
esdevenidor… els faria desesperar, per la qual cosa decideixen que, per lluitar contra el temor, res millor que la força de la paraula i dialogar entre ells, compartir vivències i experiències, explicar-se històries… algunes de les quals els remouran a ells, però també els lectors. Aquestes narracions, primer, són les experiències personals, però, a poc a poc, l’univers de la narració es va ampliant i les protagonistes deixen de ser les vivències de cadascú per atorgar-li el rol de protagonista a la ciutat d’Istanbul. Una ciutat a qui Sönmez retrà un homenatge, però no pas presentant-la amb la visió occidentalitzada idealitzada, sinó mostrant-nos una Istanbul molt més real i creïble, amb persones que pateixen i viuen sotmeses per una constant repressió. Així, és com Sönmez dona veu als més desesperats, als sense nom, als desconeguts…, cosa que fa la narració molt més veraç i colpidora.

Sönmez, a més, aconsegueix que Istanbul, Istanbul sigui una barreja de tragèdia i comèdia, perquè, malgrat que la situació que viuen els empresonats és cruel, no s’esquiven alguns tocs d’ironia que ajuden a destensionar els protagonistes, però també el lector que, inevitablement, s’implica en la situació. Istanbul, Istanbul, doncs, inevitablement deixa petjada en els lectors. Una obra punyent, que, gràcies a l’optimisme que transmeten tres dels seus personatges, converteix l’esperança, la força de la paraula i la imaginació en pilars de la supervivència i la superació de situacions límit. No podem obviar, però, el tarannà del quart personatge: més derrotista, desesperançat i rebotat per l’ús que el govern fa de la política… No cal dir-hi res més: un tema sobre el qual val la pena reflexionar… i molt!

Istanbul, Istanbul, una novel·la que, sens dubte, en el moment històric que estem vivint a Catalunya val la pena de llegir.
Bona lectura!

Mònica López Bages
Filòloga Catalana

Rate this post

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.