Un dels afers més destacats pels reusencs va ser la construcció de l’empresa Gas Reusense; la segona de Catalunya. Un moment en que era necessària la il·luminació dels carrers, les teieres no eren suficients. Els punts de llum estaven presents a la ciutat i se’n va beneficiar tota la indústria; el primordial, com sempre, era eliminar costos i, sobretot, la modernització industrial. El 1855 ja teníem la fàbrica del Gas. Les ampliacions no es van fer esperar i van ocupar gran part de la zona sud. Començant l’actual Riera Miró, seguit pel Cami de Tarragona a l’alçada del carreró del Gas, fins on creuava la línia del ferrocarril. La façana seguia per l’avinguda Marià Fortuny, a l’alçada del carrer Cambrils, davant mateix del Tanatori Municipal.
Una zona que actualment, ja desaparegudes aquelles històriques instal·lacions, s’ha convertit en zona d’habitatges, botigues, naus i comerços. L’únic testimoni del que podem gaudir és la monumental fumera de davant del Tanatori Municipal. Fumera que no va pertànyer al Gas, va ser una ampliació de la mateixa companyia que va voler expandir-se en la fabricació d’electricitat, però sense èxit ja que no va aconseguir la rendibilitat esperada. De Gas Reusense, va passar a Gas Tarraconense i finalment a Gas Natural.
