Miquel Benabarre
Parlem amb Miquel Benabarre, nou president de la Fundació Privada Reddis sobre el seu nomenament, l’estat de l’entitat i els seus objectius.
Com arribes a la presidència?
Hi arribo després de 8 anys de treball continuat a la Fundació com a secretari del Patronat, això m’ha donat molta coneixença sobre el funcionament intern de la Fundació i els seus objectius. Quan el meu antecessor va determinar que estava cansat d’exercir la presidència m’ho van proposar una sèrie de companys i vaig acceptar.
Et va sorprendre?
Sí, perquè sóc una persona a qui agrada estar al darrere, no tant al davant. Arriba la proposta de ser el president del patronat i et planteges si tens la capacitat d’assumir aquesta responsabilitat.
Què significa per tu el càrrec?
Exercir el càrrec de patró d’una Fundació suposa treballar i significa no tenir cap compensació, a banda de les compensacions anímiques que puguis tenir. Això vol dir que de vegades hi has dedicar el temps de la teva família, del lleure, de la feina… i, sobretot, confies amb els companys i companyes que tenim al Patronat, que són gent molt experimentada amb un bagatge importantíssim en l’àmbit en el que estan.
En quin estat es troba la Fundació?
Hi ha diversos fronts. Un de més ampli, que és el règim jurídic de les fundacions, que és bastant estable dins de tot: nosaltres depenem de la Generalitat de Catalunya. A nivell dels fons que puguem recollir les fundacions, per donacions etc, sempre s’està parlant d’una millora del tractament fiscal d’aquestes. I a nivell intern, jo diria que estem molt bé perquè tenim un patronat format per una sèrie de persones molt competents en els seus respectius àmbits, fet que et permet buscar el millor per complir amb el seu objectiu social.
Serà una presidència continuista o innovadora?
Continuista, perquè la Fundació es regeix per uns principis que estan marcats en la seva constitució fa 26 anys per part dels patrons fundadors l’any 1992, sobretot en l’àmbit d’ensenyament, el més tradicional, l’àmbit cultural, també pràcticament des de l’inici, i, posteriorment, l’any 2010 entrem en l’àmbit social, perquè es va veure que la crisi ens obligava a estar al costat de les persones que podien patir-ne els efectes. En aquest sentit serà continuista. Crec que anirem incorporant novetats perquè ens hem d’introduïr més en la societat i això vol dir que també anirem a demanar a la societat que ens ajudi a nosaltres per complir projectes i donar-nos l’oportunitat de fer coses que potser ara no podem fer perquè encara no tenim els mitjans suficients.
Com es farà aquesta introducció a la societat?
Fins ara la Fundació sempre s’ha finançat pels seus propis fons i alguna ajuda d’entitats externes. Però això, certament, en el marc actual del món econòmic i financer ens limita bastant les possibilitats d’actuar sino ens obrim a la societat i expliquem que som aquí per fer coses, però per fer-les necessitem ajuda.
Quin serà el teu toc personal?
M’agrada molt el diàleg, que les persones parlin i arribem a acords; si hi ha discrepàncies estic segur que s’arribarà al consens. D’altra banda, hi ha un aspecte que m’interessa molt i considero important: la Fundació té un àmbit que és el Baix Camp, no només Reus. La Fundació s’ha d’obrir a tota la comarca, que ja s’ha fet en algunes actuacions peró crec que s’ha de potenciar més.
