Les condicions idònies, és un primer cicle dedicat a promoure i, donar visibilitat a les petites comunitats amb les quals col·laboro
habitualment. És des d’aquest aspecte col·laboratiu i, donades les condicions idònies, que puc oferir, un espai expositiu on normalitzar, els diferents projectes que es van succeint de manera regular en aquestes petites comunitats.
He volgut començar, amb un primer cicle de tres exposicions successives, pel que m’és proper, pel que comparteixo i compartim: un lloc i un temps, difícil i advers.
És en aquest passatge temporal, líquid i accelerat, que els artistes configurem plegats, estratègies i dinàmiques per poder manifestar experiències i, projectes artístics inversemblants, com els que podrem veure al llarg d’aquests tres cicles.
Treballar plegats, ens cohesiona davant un sector, el dels artistes visuals i agents articuladors, en perpetua inestabilitat i precarietat.
SOBRE L’EXPOSICIÓ
Amb L’IMMANENT PRECARI. [Pràctiques (artístiques) per a la permanent i interminable recreació del cos i de les modalitats d’existència], encetem el tercer eix temàtic d’ALDTU, la performativitat.
Manllevo el títol d’aquesta exposició, del text Performance y precarietat d’Elena Fabiâo, publicat per Caja Negra Editora d’Argentina, un recull de textos a El tiempo es lo único que tenemos, de Bárbara Hang i Agustina Muñoz, una selecció d’autors força heterodoxa, que al igual que les obres dels artistes d’aquesta exposició -una altra petita comunitat convivent-, transiten per la performance des de punts de vista diferents i alhora confluents, -una fina línia que travessa totes les obres- i, on temporalitat i precarietat, temps i matèria, cos i matèria temporal, temps material i cos la forma del qual és moviment.Un abordatge performatiu amb obres performatives. Una experimentació política i psicofísica.
Moviment permanent movent-se permanentment.
El precari no es res més que un fer, refer i desfer conceptes, pensaments, principis, coneixements, , a partir d’un horitzó (les nostres fixacions i projeccions de vida) mòbil, d’un centre personal i col·lectiu sempre descentrat.
Les artistes que conformen l’Immanent precari, transiten en la permanent i interminable recreació del cos i les seves modalitats d’existència, ens interpel·lent com a ciutadans (súbdits?): Com podem viure feliços dins d’unes condicions que no tenen objectius, ni finalitats transcendents, ni certeses estables?
SOBRE ELS ARTISTES I LES SEVES OBRES
L’IMMANENT PRECARI. [Pràctiques (artístiques) per a la permanent i interminable recreació del cos i de les modalitats d’existència],
reuneix les obres Joana Baygual,Rosa Brugat, Rosó Cusó, Marisa González, Myriam Lambert, Francesca Llopis, Matilde Obradors,
Anton Roca, Aureli Ruiz. Tots, artistes de reconeguda trajectòria.
