• Paco Llevat • Els solsticis

Escric aquest article el dia 21 de juny, dia del solstici d’estiu, que és el moment en que el sol es troba mes alt respecte a la terra, i en que el dia és més llarg i la nit és més curta. El solstici d’hivern, al voltant del 21 al 22 de desembre es a l’inrevés: el dia es el més curt i la nit es la més llarga. Hi ha una relació directa entre les festes populars i aquestes dates, i així per Sant Joan s’encenen fogueres arreu del país. La funció d’aquestes fogueres és doble: per una banda donar més força al sol que a partir d’aquesta data comença a perdre la seva magnitud diària iniciant la seva davallada, o fer una funció purificadora per a tots aquells que assisteixen a la foguera.
En la cultura popular hi ha una bona pila de refranys que fan referència al foc de Sant Joan, com aquest: “els focs de Sant Joan es salten per davant, i els de Sant Pere es salten per darrere”. Les tradicions han incorporat també, des de la invenció de la pólvora, els focs artificials, i finalment els castells de foc que ara són un element indispensable en la finalització de qualsevol festa major o la celebració de la victòria en un campionat esportiu.
Els anys setanta, aquesta data fou proclamada com a Diada Nacional dels Països Catalans, i el foc s’encén en el cim del Canigó i la torxa es repartida solemnement de poble en poble per colles de marxaires que enforteixen així, la nostra llengua i la nostra cultura. Joan Maragall va escriure el següent vers sobre el foc de Sant Joan: “Ja les podeu fer ben altes, les fogueres aquest any, cal que brillin lluny i es vegin, els focs d’aquest Sant Joan.
Cal que es vegin de València, de Ponent i de Llevant i en farem també a la serra, perquè es vegin més enllà, I el crit d’una sola llengua s’alci dels llocs més distants, omplin els aires encesos d’un clamor de llibertat”.
Què en penseu?

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.