Des que el transvasament va ser una realitat les restriccions d’aigua han passat de moda. Però no cridem el mal temps, perquè amb el canvi climàtic la situació mundial no està massa clara. Reus, en l’aspecte d’aigua, no ha estat massa afavorit. La Bassa Nova, en el seu temps, va ser una solució com a reserva. Depenia d’Empresa Hidrofórica s’alimentava de les mines dels voltants, i també d’aigua procedent de Castellvell i Almoster (d’aquest últim ja se subministrava aigua mitjançant l’aqüeducte que físicament es conserva al barranc dels Cinc camins). L’empresa va plegar i aquell sector de la Boca de la Mina va passar a ser propietat municipal. La construcció del Pantà de Riudecanyes va ser una idea genial pel consum i pels regants.
Més tard va ser el de Ciurana, que tan de cul va portar al consistori reusenc perquè no hi havia manera de col·locar les accions. Aquest tema sempre ha preocupat l’Ajunament de Reus, no tan sols pel consum sinó pel seu desenvolupament de cara a la indústria. La construcció del pantà va tenir molt detractors, fins i tot l’enginyer Josep Soulere va iniciar una campanya en contra. Tampoc als que se’ls havien de expropiar terres hi estaven conforme.
Si bé a Reus transvasaven de moltes mines, les aigües no eren potables. L’experiència la tenim en el primer pàrquing que es va projectar a la plaça Mercadal; per l’aigua que va brollar. Va passar a la plaça Prim, on l’aigua segueix brollant a l’última planta. Aquí tenim una de les font en èpoques de restriccions.
Les cues demostren perfectament la manca d’aigua. Sempre s’han hagut de prendre mesures en aquest aspecte per subsanar les necessitat industrials. Però el procés de l’aigua continua i és com l’espasa de Damocles de totes las ciutats. Una raó natural demostra, clarament, que ja s’ha de regular i fer-ne un bon ús, i recordar aquelles restriccions que ens feien passar tantes males estones.
Qui no recorda la font de Mas del Magrané, de la Mina de l’Abelló del raval de Robuster que, a part de les empreses públiques, donaven un important servei a la població.
