Daniel Villanueva
Aquest 2019 l’Escola de Cinema de Reus (ECIR) celebra el seu cinquè aniversari. Parlem amb el seu director sobre aquests cinc anys i els seus reptes de futur.
Cinc anys, l’escola més que consolidada?
La idea original amb que es va crear l’escola s’ha complert. Tant se val on siguem, si ho fem bé la gent vindrà; tenim alumnes des d’Anglaterra fins a Canadà. Estem molt contents de poder mantenir aquest somni a la ciutat. És difícil al no estar a Barcelona o Madrid però això representa una oportunitat tenint en compte que som els únics al Camp de Tarragona. Si mirem aquests cinc anys podem estar satisfets de com ha anat: hem rodat més de 20 pel·lícules. Hem fet moltíssima feina i no en som conscients.
Hi ha un abans i un després de ‘Timecode’?
És evident i no perquè fós millor o pitjor que altres produccions que havíem fet. ‘Timecode’ marca un abans i un després per la seva trajectòria pel que fa a projecció i número de premis, hi ha altres curts més premiats, i la importància dels 93 premis que ha guanyat. ‘Timecode’ ha fet història per si mateix i evidentment ens ha arrossegat. A la indústria i al món docent de l’audiovisual se’ns coneix i ara hem d’estar a l’alçada.
Quin és el tret diferen- cial de l’ECIR?
Vam nèixer amb la idea que qualsevol persona que tingués interés pogués fer una pel·lícula. Que qualsevol persona pogués desenvolupar el seu talent i crear la seva primera pel·lícula. El nostre objectiu és ser una primera porta cap a la indústria. El temps ens dóna la raó: no necessites 4 anys per fer una pel·lícula, hi ha pocs llocs en que en un any puguis fer una pel·lícula. És una aposta molt dura però ens agrada pensar que a partir d’aquí els alumnes descobreixen la seva autèntica vocació.
Ubicats a la Cambra…
És una solució temporal provocada per les obres al carrer Sant Francesc. Teníem por que afectés acústicament la nostra activitat i vam decidir fer un canvi temporal d’ubicació. La Cambra ens ha obert es portes; l’única institució que ens ha facilitat poder realitzar el trasllat amb totes les garanties i de moment som aquí.
Com s’ha rebut l’anunci de la fi del FEC?
És un error deixar morir un projecte de 20 anys consolidat no només a Reus sino a tot Europa. He viatjat molt i quan dic que som de Reus la primera paraula que surt a la conversa és FEC. Crec que la cultura catalana està de dol; ha perdut un projecte molt important. Una autèntica llàstima.
Quins són els reptes de futur de l’escola?
9 curtmetratges d’alumnes, és el primer any que en produïm tants; hi ha projectes realment interessants. Tenim un conveni de col·laboració amb Vermuts Miró i estem en la fase de preproducció del que serà el primer curt de la marca, ens fa molt feliços la seva confiança. I també estem treballant amb la Universitat Rovira i Virgili en la creació d’un diploma de postgrau, pendents de la seva aprovació.
I un llargmetratge?
Al 2017 vam crear la productora vinculada a l’escola ECIR Films, que neix amb la vocació que un cop finalitzats els estudis a l’escola no s’acabi la relació amb els alumnes i fer-ne un seguiment i que puguin seguir treballant amb nosaltres amb les seves futures obres. D’alguna manera estem creant el nostre star-system i a dia d’avui ja tenim un primer guió de llargmetratge en el que estem treballant. És una evolució que des del principi teníem clar que faríem.
