Til·ler per als nervis, per Josep Maria Forcadell

En les nostres comarques tenim dos til·lers amb propietats medicinals: el de fulla petita (Tilia cordata) i el de fulla gran (Tilia platyphyllos). El primer sol fer molts llucs i rebrots en la base del tronc i té les fulles cordades, més suaus, sense pèls al revers i força simètriques. El segon les té més asimètriques en la base i més piloses en el revers. Els til·lers de jardí, tan abundants avui dia en les nostres ciutats, i que es caracteritzen per unes fulles de revers blanquinós, no tenen qualitats remeieres. Les flors són grogues i oloroses i estan enganxades a una bràctea o ala la qual, un cop convertida la flor en llavor, permetrà la seva dispersió mitjançant el vent. Els til·lers es poden trobar en boscos frescos de la muntanya mitjana, prop de barrancs i rius. Sovint han estat plantats en masies i jardins per la suavitat de la seva ombra i l’olor de les seves flors, a més de la seva ancestral utilitat. La virtut popularment més apreciada d’aquests arbres es troba en la til·la, que consisteix en la infusió de les seves flors groguenques amb o sense les bràctees. Si es recullen, cal assecar-les amb rapidesa i airejar-les sovint ja que es poden florir. Des de sempre s’ha considerat aquesta infusió sedant i antiespasmòdica, molt recomanable per als nervis, l’ansietat, l’insomni, les palpitacions i l’acidesa d’estómac. També té propietats sudorífiques i ajuda a millorar els estats gripals i de febre en general. La part interna de l’escorça del til·ler s’utilitza en decocció per ajudar a depurar el fetge, eliminar l’àcid úric i tractar les migranyes.

Til·ler per als nervis, per Josep Maria Forcadell
Puntua aquest article!