Benvinguda, Nits Blanques!, per Mònica López Bages

Benvinguda, Nits Blanques!, per Mònica López Bages

Entre els mesos de maig i juny, en els països Escandinaus —i sobretot en les regions pròximes al Pol Nord—, la llum del dia no s’esvaeix mai i, per tant, no hi arriba mai la nit. Són les denominades “nits blanques”, un fenomen curiós i màgic que atreu viatgers ansiosos de contemplar l’insòlit “sol de mitjanit”. Les nits blanques, per la seva poètica, de ben segur que van inspirar Fiodor Dostoievski quan va escriure la seva novel·la homònima “Les nits blanques”, la traducció catalana de la qual va ser publicada el 2015 per Angle Editorial. I és que les nits blanques, potser perquè ens semblen paradoxes, tenen quelcom de misteriós i especial. En aquest article, però, no hi parlarem de l’escriptor rus, sinó de literatura (en majúscules!) que ens arriba directa des del nord.

I és que, mentre a casa nostra els dies s’escurçaven i ens immergíem en la foscor angoixant de la tardor, paradoxalment, se’ns ha obert una finestra cap al nord enllà. De fet, hem vist néixer una nova editorial, Nits Blanques, que, amb aquest nom tan suggeridor, farà arribar a les nostres llibreries traduccions en català de literatura actual finesa, noruega, sueca, danesa i islandesa. Autors i autores que encara no havien arribat a casa nostra, però que val la pena de llegir. Nits Blanques, doncs, ens aporta aires nous i, sobretot, ens obre els ulls a nous horitzons. Fantàstic!

De moment, aquest segell editorial s’ha estrenat amb dues novel·les: “Una balena anomenada Goliat”, de la jove escriptora mig finesa mig romanesa Cristina Sandu, i “La casa de la veranda cega”, de la noruega Herbjørg Wassmo. Novel·les, ambdues, amb fort contingut realista, en les quals el pes de la història europea del segle XX es fa ben present. En certa manera, són uns textos imprescindibles per entendre la manera de ser i de fer dels països nòrdics.

Tot i així, “Una balena anomenada Goliat” presenta una protagonista que, com Sandu, és meitat romanesa i meitat finesa. Aquest mestissatge permet a la veu narrativa evidenciar el contrast entre els dos països que, sociopolíticament, estan ben diferenciats: una Finlàndia moderna, oberta, que es contraposa amb l’obscurantisme d’una Romania estancada, tradicional i dominada especialment per la por i la imposició del comunisme liderat per Nicolae Ceausescu. Sens dubte, Cristina Sandu, doncs, fa evidents les ferides socials que —en qualsevol país, però, en concret, aquest cop, a Romania—, no acaben de cicatritzar del tot, i que supuren i supuren, malgrat l’evolució de la història. De fet, aquest tema també és present a “La casa de la veranda cega”, en què Wassmo —escriptora més veterana i reconeguda— reflexiona sobre com n’és de difícil, per als fills i filles nascuts de relacions esporàdiques entre noruegues i soldats alemanys durant la Segona Guerra Mundial, de fer públic el seu llinatge familiar. Un tema tabú, silenciat, però present en la societat noruega, que evidencia un trauma històric.

Aprofiteu, doncs, aquesta nova finestra oberta nord enllà i, malgrat que sembla que ens venen temps de confinament i reclusió, viatgeu-hi gràcies a Nits Blanques. Enhorabona, Nits Blanques, per la nova aventura editorial i… per molts més llibres!

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.