Cicle dedicat a l’escultor reusenc Joan Roig i Solé

Escultura La dama del paraigua (1884) del parc de la Ciutadella de Barcelona

CICLE «JOAN ROIG I SOLER. ESCULTOR REUSENC (1835-1918)»
Amb motiu del centenari de la mort de l’escultor Joan Roig i Solé (Reus, 1835-Barcelona, 1918), el Centre de Lectura de Reus i l’Institut Municipal Reus Cultura han organitzat un cicle d’activitats per recordar l’artista reusenc i la seva trajectòria. Les jornades començaran divendres 13 d’abril amb la conferència «Joan Roig i Solé. Una aproximació biogràfica», a càrrec d’Antoni Salcedo, historiador de l’art (URV).
Nascut a Reus, però format a Barcelona i Madrid, Joan Roig i Solé és especialment conegut per l’escultura La dama del paraigua (1884) del parc de la Ciutadella de Barcelona, si bé també és l’autor de nombrosos guixos, retrats, escultura aplicada a l’arquitectura i obra monumental. En aquest sentit, cal destacar les seves intervencions al cementiri municipal de Reus, on es poden observar diversos conjunts escultòrics caracteritzats per la serena bellesa clàssica que emana de les figures. Al Centre de Lectura, es conserven cinc obres seves: els bustos en guix de Velázquez i Cervantes, adquirits per l’entitat l’any 1863; l’escultura en fosa de ferro de Fortuny; l’escultura en ferro Laboremus, que està situada a la sala Ramon Amigó; i la miniatura en fusta d’una escala de cargol, que es pot contemplar al vestíbul de la planta baixa.

Així mateix, el cicle d’activitats ens permetrà endinsar-nos en un context de transició artística molt especial a Catalunya: el pas del Modernisme al Noucentisme i la configuració d’un nou ideari estètic i polític. Un període, al seu torn, protagonitzat per una munió d’artistes que, com Roig i Solé, varen contribuir a situar la ciutat de Reus en una posició privilegiada en el marc del moviment avantguardista.
L’escultor, doncs, serà un dels protagonistes principals de la primavera al Centre de Lectura, amb l’objectiu d’ésser rescatat de l’estat d’oblit a què s’ha vist sotmès, fins i tot, per molts reusencs. El cicle està organitzat amb la col·laboració de la Fundació Privada Mútua Catalana, la Fundació Privada Reddis, l’Institut Ramon Muntaner i el Centre de Recursos Pedagògics Baix Camp.

PROGRAMA
Conferències
Totes les xerrades tindran lloc a les 19.30 h a la sala Emili Argilaga.
Dimarts 17 d’abril: «Joan Roig i Solé. Una aproximació biogràfica», a càrrec d’Antoni Salcedo, historiador de l’art (URV).
Dimarts 24 d’abril: «Cultura i art. El context reusenc de Roig i Solé», a càrrec de Marc Ferran, historiador i director dels Museus de Reus.
Dimarts 8 de maig: «Els retrats escultòrics de J. Anselm Clavé», a càrrec de Dolors Capdevila, catedràtica d’Història de l’Art.
Dimarts 15 de maig: «Roig i Solé a Reus», a càrrec de Jaume Massó, arqueòleg i president del Centre de Lectura.
Dimarts 22 de maig: «Joan Roig i Solé a les col·leccions del Museu de Montserrat», a càrrec de Bernat Puigdollers, historiador i crític d’art.

Altres activitats
De l’11 de maig al 16 de juny, a la Sala Argilaga, exposició dedicada a les obres de Roig i Solé que es conserven en diverses col·leccions de Reus, com el mateix Centre de Lectura, el Museu de Reus o la Fundació Privada Reddis.
De l’11 de maig al 16 de juny, exposició bibliogràfica sobre Roig i Solé al vestíbul de la biblioteca del Centre de Lectura.
Dissabte 12 de maig, a les 11 del matí, visita al cementiri per conèixer les tombes i els panteons creats per Roig i Solé: escultura Cronos; panteons de les famílies Abelló, Casas Bley, Boule i Ardèvol; i la tomba de la família Rué Iglesias.
Dijous 17 de maig, a dos quarts de 7 de la tarda, Ruta Roig i Solé de Reus, conduïda per Jaume Massó, per conèixer els indrets relacionats amb la vida i obra de l’escultor a la ciutat. Inclou una visita a l’exposició de la Sala Fortuny del Centre de Lectura.

BREU BIOGRAFIA DE JOSEP ROIG I SOLÉ
Joan Roig i Solé fou deixeble de Talarn, Pedró-Pijoan. Va estudiar a la Llotja de Barcelona –on fou company de Fortuny, Padró-Pedret, Caba i Rigalt, entre altres– i a l’Academia de San Fernando de Madrid. Va obrir taller a Barcelona, des d’on va lluitar contra la moda dels maniquins vestits, que aleshores s’utilitzaven com a imatges a les esglésies, i també contra les de terra cuita. En canvi, va propugnar l’escultura de marbre. La seva plenitud coincideix amb l’edificació de l’Eixample barceloní i té escultures ornamentals en nombrosos edificis. Són seves les de la portalada nova de la catedral barcelonina. És autor de la famosa La dama del paraigua del parc de la Ciutadella, de les cinc escultures femenines del monument erigit a Vilanova i la Geltrú als constructors del ferrocarril de Garraf, de l’al·legoria de la Indústria del frontispici del Casino Mercantil del carrer d’Avinyó de Barcelona, etc.

Hi ha obres seves importants als panteons dels cementiris de Reus, Comilles, Vell de Barcelona i Vilanova i la Geltrú, i també n’hi havia a les esglésies d’algunes d’aquestes localitats, que foren destruïdes el 1936. D’altra banda, excel·lí en representacions infantils, a les quals sabé donar una naturalitat sorprenent. L’any 1888 plegà el seu taller i en endavant es limità a fer algunes escultures de saló. Fou nomenat membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Foren deixebles del seu taller Enric Clarassó, Josep Campeny, Manuel Fuxà, Miquel Alimbau i Eduard Batista Alentorn.

La seva obra és acadèmica, neoclàssica, molt realista, equilibrada i serena, sense efectismes ni genialitats, cerca la perfecció formal i és dotada d’un virtuosisme tècnic i d’una gran riquesa de detalls, d’acord amb els gustos majoritaris del seu temps.

Escultura en ferro Laboremus, que està situada a la sala Ramon Amigó

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.