La Torre Vella de Salou acull, fins el proper dia 23 d’abril, una exposició sobre la Guerra Civil espanyola. Una mostra que té com a objectiu documentar els espais de la guerra a la ciutat i identificar les persones que hi van prendre part, així com posar de relleu els successos que van tenir lloc en el marc d’aquesta contesa tan important de la història contemporània.
El divendres, dia 25 de març, la mostra va ser inaugurada i presentada pel seu comissari, l’historiador Pedro Otiña, el qual, davant d’una sala d’exposicions plena, amb una setantena de persones, va explicar i argumentar alguns dels principals episodis del conflicte bèl·lic, que van tenir com a escenari el poble de Salou, des de la reraguarda.
A l’acte d’obertura hi va assistir l’alcalde de Salou, Pere Granados, acompanyat del regidor de Serveis Culturals, Xavier Montalà, que va ser l’encarregat de presentar la mostra. Així mateix, la inauguració va comptar amb la presència de l’escriptor salouenc Joan Sardiña i de diversos regidors i regidores de l’Ajuntament.
En el seus parlaments, l’alcalde Pere Granados, seguidor i estudiós de la història de Salou, va lamentar els efectes negatius que té qualsevol guerra i va fer referència al greu conflicte que es viu, actualment, a Ucraïna.
Respecte a l’exposició de la Torre Vella, Granados es va referir a la recuperació de la memòria històrica i va explicar que s’ha dividit la història de Salou en dotze etapes, que s’inicien amb l’estudi de la riquesa geològica i paleontològica del municipi. També va fer referència al naixement de la vila salouenca, a través de la primera Carta de Població del rei Alfons I d’Aragó i comte de Barcelona, l’any 1194.
L’alcalde va incidir de manera especial en el ric patrimoni històric que es vol protegir i recuperar i va recordar que, recentment, s’han declarat Béns Culturals d’Interès Local (BCILS) les infraestructures de la Guerra Civil que hi ha a Salou; unes estructures de defensa molt importants, que són dues bateries (búnquers), una d’elles, situada a la muntanya de la Talaia (74 metres per sobre el mar); una altra, a la Glorieta; i uns nius de metralletes a la Punta del Cavall o Punta Grossa, i a la punta del Po-Roig, tot, situat al Camí de Ronda.
Aquest patrimoni històric i de defensa es troba en un procés de recuperació per rehabilitar-lo i fer-lo visitable, gràcies a l’esforç conjunt de Costes, de l’Estat, l’Autoritat Portuària i l’Ajuntament de Salou.
L’alcalde va agrair a les diferents àrees municipals i persones que han col·laborat en el recull de la memòria històrica: l’Àrea de Cultura de Salou; l’arquitecte Josep Maria Ferran; l’àrea d’Alcaldia i el Patronat Municipal de Turisme.
Per la seva part, el regidor Xavier Montalà va presentar l’historiador salouenc Pedro Otiña i va fer referència als seus articles i llibres sobre la història i l’arqueologia del Camp de Tarragona, en general, i dels municipis de Cambrils, Salou, Vila-seca i Tarragona, en particular.
Pedro Otiña (Santa Coloma de Gramenet, 1974) és llicenciat en Història per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i Especialista en Arxivística (UNED). Viu a Salou des de 1998. Des de 2008 forma part de l’equip de treball de l’Arxiu Municipal de Cambrils. Entre els seus darrers treballs publicats destaquen: Pirates i corsaris. Els atacs contra Vila-seca i la costa del Camp de Tarragona; Sanitat Marítima: la defensa de la costa i la salut pública de Tarragona, i L’atac naval anglès al barri marítim de Cambrils el 1799 i El camp d’aviació de la Pineda.
L’exposició de la Torre Vella està formada per una cinquantena de fotografies i documents. Es pretenia que fos molt visual. Els peus de les imatges, mapes i plànols, sovint, són textos d’informes o d’altres publicacions relacionades amb aquell objecte que s’està visualitzant. Les fotos pertanyen als nius de metralladores de Salou, i també n’hi ha de planimetria, cartografia i mapes. Els documents històrics són extrets d’arxius i centres de recerca i documentació; i de particulars, que han cedit d’una manera generosa.
La mostra es presenta en tres blocs, ell primer dels quals ensenya com era el Salou abans de la Guerra. Un segon, parla, explícitament, de l’esdeveniment; i un tercer es basa en la defensa de la costa, un capítol molt interessant i característic, on es posa de manifest que hi va haver una bateria de costa, dues seccions i diversos nius de metralladores que pretenien evitar un desembarcament.
També va relatar els diferents moments dels processos de segregació de Salou, com a mínim, dos. El primer moment, va ser al principi de la Guerra: el municipi s’independitzà, aleshores, gràcies al Comitè Antifeixista local de Salou; i va coincidir amb l’arribada del capità Medrano, que fou el responsable de fortificar l’espai de la costa. Aquest protagonista de la història de Salou s’instal·laria al Xalet Torremar i coordinaria la fase de construcció de nius de metralladores, que, posteriorment, van ser objecte de reformes perquè fossin més estables i consistents. Tot seguit, hi ha una segona fase o moment, que es pot vincular a Enrique Líster (1907-1994), que va establir la seva caserna general al Xalet Bonet.
En acabar la guerra, els salouencs tornen a demanar la independència de Vila-seca; fet s’assoleix, finalment, al 1989.
Pedró Otiña agraeix la col·laboració ciutadana i posa en valor les aportacions de les persones d’una manera desinteressada. També destaca la gran aportació dels arxius i dels centres de documentació, ja que “són la nostra memòria i els hem de protegir, custodiar i valorar i comptar amb ells per a totes les nostres gestions del dia a dia, no només administrativament, sino també per entendre el passat, comprendre el present i construir el futur”.
Finalment, l’escriptor Joan Sardiña va narrar diversos episodis de la Guerra Civil a Salou, relacionats amb el seu entorn familiar, i va explicar els seus treballs per difondre, d’una manera rigorosa i amena, la història de la població.
