La Cambra fa balanç del cicle #EleccionsEconomiaEmpresa a partir dels compromisos adquirits pels candidats

cambra de comerç de reus

La Cambra de Comerç de Reus ha fet balanç de les nou conferències del cicle #EleccionsEconomiaEmpresa protagonitzat pels candidats a les eleccions catalanes del 14 de febrer, a partir de les seves respostes al qüestionari elaborat per la corporació i que servirà, a partir del 15 de febrer, per avaluar el grau de compromís dels càrrecs electes que desenvolupin la seva activitat parlamentària.

Aquesta és la síntesi de les respostes que els diversos candidats han donat a cadascuna de les preguntes que ha plantejat la corporació.

1.-Volem que ens prioritzin, per ordre de major a menor importància en funció del seu criteri, quatre carreteres que són de titularitat autonòmica.

A un mateix nivell d’importància per parts dels candidats es situen: el Desdoblament de l’Eix de l’Ebre (de Tortosa a Lleida) i el desdoblament de la C14 en el tram d’Alcover a Montblanc ide Montblanc a Tàrrega. En segon lloc l’adequació de la TV-3141 de Reus a Cambrils. Carretera de Misericòrdia. I en tercer lloc l’adequació de la carretera C241 de Montblanc a Santa Coloma de Queralt fins a la Panadella.

2.-Quin és el seu plantejament de futur en relació a l’ATM (l’Autoritat del Transport Metropolità) del Camp i de les Terres de l’Ebre.

Existeix una clara unanimitat en relació a la necessitat d’incrementar el pressupost ordinari de l’ATM del Camp de Tarragona que actualment frega els 20 milions d’euros, enfront dels més de 1.300 milions de l’ATM de Barcelona. La Cambra considera que, en proporció, la xifra òptima hauria de ser d’uns 150 milions.

Sobre l’ATM de les Terres de l’Ebre no es qüestiona en cap cas la seva creació però si que es considera necessari que es pronunciï el territori, atenent que actualment disposa d’un instrument –La Taula de la Mobilitat de les Terres de l’Ebre- que alguns candidats consideren que ja pot donar resposta a les necessitats del territori sense necessitat d’articular, pròpiament, una ATM.

3.-Quina és la seva aposta en relació al model de promoció de l’aeroport de Reus on la Generalitat actualment lidera la Taula Estratègica?

La majoria de candidats consideren indispensable reformular aquest ens de promoció per aconseguir resultats més positius, especialment a l’hora d’incrementar el nombre de vols regulars que ofereix.

La reflexió sobre aquesta pregunta també ha servit, a alguns candidats, per posar damunt la taula el debat sobre el model de gestió de l’aeroport, reivindicant que aquesta pugui ser similar a la del Port, amb un consell d’administració format per institucions i agents territorials.

4.- Tot i no ser una infraestructura de titularitat autonòmica, sí que voldríem saber la seva opinió sobre l’Estació Intermodal Central de l’Aeroport. La Cambra considera estratègica aquesta infraestructura per aconseguir que l’aeroport sigui realment competitiu. Està d’acord amb el reinici de les obres?

Tots els candidats s’han compromès a l’hora de defensar la necessitat d’una Estació a l’aeroport que pugui donar servei real als passatgers. Han subratllat la necessitat d’apostar inequívocament per la intermodalitat. I això vol dir, també, que pugui connectar-se a l’Alta Velocitat i també a la xarxa de rodalies. D’altres també han considerat indispensable que el futur Tren-Tramvia passi per l’aeroport.

S’ha deixat la porta oberta a redefinir el projecte per adaptar-lo a les necessitats actuals i ajustat el pressupost a la disponibilitat existent.

Algun partit -com el PP- ha condicionat aquesta reclamació al fet que, en paral·lel, també es faci una nova estació a Tarragona.

En tot cas sí que hi ha la sensació generalitzada que per poder aspirar a convertir l’aeroport de Reus en la quarta pista del Prat cal una aposta real per aquesta estació.

5.- A nivell comercial, quin model de país volen? I en aquest model, quin paper hi juga el comerç tradicional?

En totes les intervencions s’ha reforçat la voluntat de protegir i potenciar el comerç tradicional. Es considera que és bàsic per cohesionar els nuclis de població. Diversos candidats s’han referit al paper estratègic que pot jugar, en determinades ciutats, el desenvolupament de les APEUs (Àrees de Promoció Econòmica i Urbana de Catalunya).

D’altres qüestions que s’han proposat en aquest capítol són:
• La limitació del creixement dels polígons comercials
• La inversió de recursos, en el sector, en àmbits estratègics com la digitalització per garantir la competitivitat del comerç en un moment transcendent, just després de la pandèmia
• Una nova regulació dels horaris comercials


6.-De l’àmbit turístic, un sector estratègic a casa nostra, i atenent com pateix el sector la crisi, quines mesures heu pensat per donar suport a l’activitat turística?

Diverses han estat les intervencions que reclamaven que una de les primeres accions del nou Parlament fos signar, amb la unitat de totes les forces polítiques representades, el Pacte Nacional pel Turisme. D’altres han parlat, específicament, de pla de xoc per confortar al sector.

D’altres idees:
• IVA súper reduït
• La moratòria de la taxa turística
• Combatre la turismofòbia
• Creació d’un corredor segur a l’Aeroport de Reus per garantir l’accés de visitants i accelerar la recuperació del sector
• Afavorir mesures per la desestacionalització, posant en valor el turisme d’interior
• Fer una aposta ferma pel turisme sostenible que proximitat que atorga un gran valor afegit

7.- De l’àmbit energètic, preveu demanar mesures concretes per aconseguir que les empreses responsables de les xarxes de distribució elèctrica, mantinguin, actualitzin i compleixin amb els mínims de qualitat de subministrament?

En molts casos, i més enllà de subratllar la responsabilitat de les mateixes empreses, també s’ha destacat el paper que pot jugar l’administració a l’hora d’exigir a les companyies que vetllin per l’estat de les xarxes de distribució. En aquest sentit s’ha apuntat la necessitat que es compleixi la normativa de consum i, si no és el cas, que la Generalitat actuï en aquesta línia.

 
8.-Finalment, quin és el posicionament del partit al que vostè representa en relació a la Llei de Cambres?

Tots els partits polítics s’han mostrat partidaris de la tramitació i aprovació de la llei de Cambres en la propera legislatura, contemplant l’assignació de fons estructurals per poder suportar l’activitat pública que realitzen les corporacions.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.