‘La gran PAS’ és una obra que provoca la reflexió, no et deixa indiferent

Mònica Rincón, Autora i directora de 'La Gran PAS'

Mònica Ricón

El primer cap de setmana d’octubre es representa ‘La gran PAS’, un dels dos projectes premiats amb la beca del Projecte Bartrina. Parlem amb Mònica Rincón, la seva autora i directora.

Quin és l’origen de ‘La gran PAS’?

Fa quatre anys vaig descobrir les Persones Altament Sensibles (PAS). Vaig escoltar el concepte de manera casual però es va quedar gravat dins meu i vaig documentar-me sobre l’alta sensibilitat. Era un moment personal de molts canvis i em vaig veure totalment reflectida, però em va fer por posar-me una etiqueta. Dos anys després vaig començar a investigar i em vaig posar en contacte amb l’Associació que hi ha a Tarragona. Al mateix temps van aparèixer a la meva vida diverses persones PAS amb les que podia compartir vivències, ja que elles també havien passat el procès d’acceptació, i vaig començar a veure aquesta sensibilitat com un do. En aquest moment vaig decidir que volia explicar aquesta història.

Com ha anat el procès de creació?

Arrel d’entrevistar diferents persones PAS vaig proposar-me fer una mena de conte però després es va transfomar en una obra de teatre. Vaig contactar amb la dramaturga Lali Alvárez, a la que admiro molt i que també és PAS, amb la que havia coincidit en algun curs, i li vaig demanar que m’acompanyés en el projecte i s’hi va sumar: em va fer de coach en la relació amb el públic. Tenia molt clar que volia que aquest empatitzés des del primer moment amb la protagonista i que se’n sentís part. Vam fer equip amb la Irene Benavent, la protagonista; l’Albert Casanovas, responsable dels audiovisuals; el Víctor Morató, compositor de la banda sonora, que és original; la Xènia Sendra Luna, l’escenògrafa; i l’Àngels Rivero, l’ajudant de direcció. I ara ja només queda assajar, assajar i assajar.

Què hi ha de tu en l’obra?

Molt. No té res a veure amb mi en sentit estricte: d’on és, on viu, família, professió… però no deixa de ser la meva història. He entrevistat diverses persones PAS que m’han brindat anècdotes meravelloses que també són a l’obra i enriqueixen molt el personatge. L’obra en sí no parla massa de l’alta sensibilitat: assistim al descobriment que fa la protagonista, la Carla, durant la teràpia. L’acompanyem en el viatge cíclic que fa del present al passat per tornar al moment actual.

L’objectiu és presentar les persones PAS?

L’objectiu es presentar aquest tret, sense teoritzar, sense posar etiquetes ni donar cap lliçó. Hi ha molt poca informació sobre aquest tret, només es coneix des dels anys 80’. Explico que hi ha quatre pilars que si els tens probablement siguis PAS.

A quin públic està adreçada?

Crec que és important que la vegi gent tant altament sensible com gent que no ho sigui. Està oberta a tothom, nens a partir de 6 anys inclosos: m’encantaria que vinguessin famílies amb nens altamente sensibles. A l’obra apareixen quatre testimonis reals de persones PAS i una d’ells és un nen.

Quan es podrà veure ‘La gran PAS’?

Som dos premiats amb les beques del Projecte Bartrina i els dos projectes es representaran el primer cap de setmana d’octubre. Un l’1 i l’altre el 2, es decidirà per sorteig, que encara no s’ha celebrat.

Què diries a la gent per animar-la a venir?

És important que vinguin. El públic és molt important, és part de l’obra: espero que sentin i que empatitzin amb el personatge. És una obra multidisciplinar amb teatre, audiovisuals i dansa que té molt ritme. És una obra per sortir del teatre i reflexionar; no et deixarà indiferent. El teatre t’ha de remoure, fer-te pensar i sentir.

Rate this post

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.