L’orgue de la Catedral de Tarragona torna a lluir les monumentals portes després d’un complex procés de restauració

  • És un dels pocs grans orgues renaixentistes d’aquest tipus al nostre territori que ha conservat el moble escultòric i les portes amb les grans pintures

  • Els processos de conservació i restauració s’han fet a la mateixa Catedral de Tarragona

  • L’actuació, amb un cost de 363.764 euros, ha estat possible gràcies a les aportacions pel Departament de Cultura, el Capítol de la Catedral de Tarragona, la Diputació de Tarragona i la Fundació Privada Mútua Catalana

L’orgue renaixentista de la Catedral de Tarragona torna a lluir les seves  monumentals portes després d’un complex procés de conservació i restauració duts a terme a la mateixa catedral. El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) ha dirigit la intervenció de conservació i restauració, que es va iniciar a principis de l’any 2017 i va acabar a principis del mes d’agost d’enguany, amb la instal·lació de les portes al moble de l’orgue del segle XVI.
La consellera de Cultura, Laura Borràs, ha participat avui en la presentació de la intervenció a les portes de l’orgue, en un acte en el qual també han assistit l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol; el president de Fundació Privada Mútua Catalana, Pere Jornet; la directora general del Patrimoni Cultura, Elsa Ibar, i la directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), Àngels Solé, entre altres personalitats.
La intervenció de conservació-restauració s’ha basat en el criteri de la mínima intervenció i el màxim respecte per tots els elements que formen la història de l’obra. S’ha dut a terme amb la doble finalitat d’estabilitzar l’obra i retornar el  missatge estètic al conjunt, així com de recuperar la funcionalitat de les portes.
El conjunt de l’orgue té l’excepcionalitat de ser un dels pocs grans orgues renaixentistes del nostre territori que ha conservat el moble escultòric i les portes amb les grans pintures. Diversos autors, molt reconeguts a la seva època, van dur a terme tot el conjunt. Les portes de l’orgue són dos batents amb dues pintures cadascun. Representen tres escenes: l’Anunciació, visible quan els batents es tanquen i oculten els tubs de l’orgue, i el Naixementi la Resurrecció de Jesucrist, visibles quan els batents estan oberts.
La consellera Borràs ha destacat que “avui és un dia de celebració” perquè “celebrem la restauració, la conservació i la col·laboració”. En aquest sentit, Borràs ha apuntat que la intervenció és “un  exemple del que s’hauria de fer en totes les circumstàncies: que tothom aporti i treballi el millor que pot perquè el resultat sigui el millor possible”. També ha ressaltat que la restauració “és un gran exemple de col·laboració entre el sector públic i el privat i de la bona feina que fan els magnífics treballadors dels Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya”.

El projecte de conservació i restauració

El projecte de les portes ha tingut un plantejament estratègic i ambiciós. S’ha aprofundit molt en l’estudi de l’obra, per tal d’aportar la màxima estabilitat i millorar la lectura a l’hora de retornar-les al seu lloc d’origen (a banda i banda del moble de l’orgue, a l’alçada dels tubs, i elevades a deu metres del terra) i fer funcionar el mecanisme d’obertura i tancament de les portes.
Els treballs els ha dut a terme un equip de conservadors–restauradors especialitzats en pintures sobre tela de grans dimensions. Per assolir tots els objectius de la intervenció s’ha comptat amb un equip de professionals interdisciplinari, que ha fet projectes específics i vinculats entre si.
El cost global de la intervenció ha estat de 363.764 euros i ha estat possible gràcies a les aportacions del Departament de Cultura, el Capítol de la Catedral de Tarragona, la Diputació de Tarragona i la Fundació Privada Mútua Catalana.
Els processos de conservació i restauració s’han fet a la mateixa catedral de Tarragona, on ha calgut condicionar dos espais de treball: un al costat dret del creuer, per treballar les pintures en vertical, i l’altre a la capella lateral de Sant Joan Evangelista, per a les fases de tractament en horitzontal.
Els treballs han consistit, en primer lloc, en una fase d’estudi i d’anàlisi, per tal d’identificar els materials constitutius, avaluar l’estat de conservació i identificar les causes de degradació. A continuació, i pel que fa als tractaments sobre l’obra, s’ha començat amb la neteja de la superfície pictòrica, amb una primera fase aquosa gelificada, amb pH i conductivitat controlades per eliminar la brutícia inorgànica superficial, i una segona fase, per retirar la capa de vernís envellit i les repintades, amb dissolvents polars aplicats també de forma gelificada. Aquesta fase s’ha fet en vertical, i ha calgut repetir el procediment dos cops i deixar evaporar totalment els dissolvents, abans d’iniciar qualsevol altre tractament.
El següent pas ha estat la consolidació de les teles. Ha calgut desclavar-les i enrotllar-les curosament, per reubicar-les a la zona de treballs horitzontals. El tractament de consolidació ha consistit a eliminar les restes d’òxid, brutícia i antics adhesius, la minimització de les deformacions, la sutura dels estrips, l’aplicació d’empelts de tela als forats i pèrdues i, finalment, l’addició de reforços perimètrics.
Amb les estructures de fusta (bastidors) alliberades de les teles s’ha pogut accedir, per primera vegada, a l’observació de la part interior dels batents, i s’ha confirmat que, pel mal estat de la fusta, el bastidor original ja no pot fer la funció de suport. De forma consensuada, s’ha arribat a la conclusió que calia dissenyar i construir unes noves estructures, i s’ha optat per conservar les mateixes frontisses originals.
S’ha realitzat una ortografia, i amb les dades obtingudes, i amb la posterior presa de mides de les estructures de fusta dels dos batents, s’ha dissenyat un prototipus de bastidor per comprovar el funcionament del mecanisme d’obertura i tancament, per determinar i corregir possibles errades en les mides dels batents i en el mecanisme d’obertura, i també per detectar certes modificacions de les mides del moble, per possibles deformacions dels materials al llarg del temps.
En paral·lel a les decisions preses sobre l’estructura nova dels batents, l’equip de conservadors-restauradors ha tornat a col·locar verticalment les teles, clavades temporalment sobre un teler provisional, per fer els treballs de presentació final. Aquests han consistit en una primera envernissada de protecció, amb una resina de baix pes molecular, alta estabilitat i reversibilitat en el temps i, posteriorment, en  una fase de reintegració cromàtica de les pèrdues de policromia. S’ha escollit un criteri discernible, amb un plomejat de línies verticals i uns pigments aglutinats amb un vernís de baix pes molecular, altament estables i reversibles en dissolvents de baixa polaritat.
La fase final del projecte ha consistit en la instal·lació de les portes pintades a la seva localització original en el moble de l’orgue, a banda i banda a l’alçada dels tubs centrals que històricament tapaven en tancar-se.

Un orgue únic a Catalunya

L’orgue de la Catedral de Tarragona, de grans dimensions, es va construir a la segona meitat del segle XVI, per substituir l’anterior del segle XV. Es tracta d’un dels pocs orgues renaixentistes del nostre territori. Només per la seva monumentalitat ja parlaríem d’un unicum al nostre país, però, a més, la seva importància es veu engrandida per la confluència, en la seva construcció i decoració, d’autors excepcionals de l’època en tres de les arts majors: arquitectura, escultura i pintura. Com a part de la catedral de Tarragona, l’orgue té la màxima protecció, tant a nivell estatal com català. Des de 1905, tot el temple és monument nacional i, posteriorment, la Generalitat de Catalunya el va declarar bé cultural d’interès nacional.
Els autors de l’orgue van ser Perris Arrabassa i Salvador Estrada, que eren els mateixos orgueners creadors de l’orgue de Santa Maria del Mar, a Barcelona. La traça la va adaptar l’arquitecte Jaume Amigó (1561), que hi va donar un disseny arquitectònic més clàssic i ben articulat.
La seva trompeteria es va substituir a començaments del segle XX per un orgue romàntic americà. L’any 1973, es van canviar algunes parts de l’instrument, i l’última intervenció sobre la peça ha estat ja al segle XXI, quan el 2010 es va fer un nou orgue, tot i que es va conservar la caixa renaixentista original.
La decoració escultòrica, datada entre 1562 i 1566, va ser obra dels escultors Perris Ostris, artista austríac aportador de llenguatges centreeuropeus, i Jeroni Xanxo, creador d’obres tan cabdals com el retaule de la Pietat, de la Seu d’Urgell, en el qual ja es va fer palès el seu coneixement de l’obra de Miquel Àngel.
Una de les singularitats excepcionals d’aquest orgue és que ha conservat les seves monumentals portes o batents, elements que les esglésies sovint han perdut per les vicissituds de la història. Es tracta de quatre grans pintures sobre tela (7 x 4,65 m cada batent), obra d’un dels artistes cabdals de l’època, el pintor Pietro Paolo de Montalbergo, que hi va treballar entre els anys 1563 i 1565. Alguns estudis indiquen l’autoria compartida amb Pere Serafí, però el Dr. Joaquim Garriga, va concloure, en el seu estudi de l’obra, que l’autoria pertany únicament a Montalbergo.
L’orgue de la Catedral de Tarragona torna a lluir les monumentals portes després d’un complex procés de restauració
Puntua aquest article!