Marxívol: el veri del bosc per Josep Maria Forcadell

El gènere dels el·lèbors agrupa una colla de plantes tòxiques de les quals a Catalunya n’hi ha dues, anomenades vulgarment marxívols, una més mediterrània (Helleborus foetidus) i l’altra més pirinenca (Helleborus viridis). Les dues espècies tenen moltes semblances morfològiques, ecològiques i químiques.

El marxívol dels nostres boscos (Helleborus foetidus) és una herbàcia vivaç i perenne, de mig metre d’alçada, amb fulles amples i dividides en folíols lanceolats, com si fossin dits d’una mà. Les flors s’agrupen en una densa inflorescència verda, més pàl·lida que les fulles. Creix en els boscos i clarianes de les nostres muntanyes més prelitorals, amb preferència pels indrets amb ombra i humitat.

El marxívol és una planta tòxica, tant a nivell intern com extern. Si es consumeix, produeix vòmits i convulsions, podent provocar la mort per aturada cardíaca. El seu ús popular era com purgant dràstic, però amb risc evident per a la vida. També s’ha utilitzat en emplastre contra els furóncols i en banys contra les fístules anals i els penellons. Si es manipula durant molta estona, pot entumir i insensibilitzar les mans, així com causar irritacions a la pell pel seu caràcter rubefaent i vesicant. S’havia utilitzat en veterinària contra la malaltia bacteriana dels ramats anomenada carboncle.

Rate this post

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.