Marxívol: el veri del bosc per Josep Maria Forcadell

El gènere dels el·lèbors agrupa una colla de plantes tòxiques de les quals a Catalunya n’hi ha dues, anomenades vulgarment marxívols, una més mediterrània (Helleborus foetidus) i l’altra més pirinenca (Helleborus viridis). Les dues espècies tenen moltes semblances morfològiques, ecològiques i químiques.

El marxívol dels nostres boscos (Helleborus foetidus) és una herbàcia vivaç i perenne, de mig metre d’alçada, amb fulles amples i dividides en folíols lanceolats, com si fossin dits d’una mà. Les flors s’agrupen en una densa inflorescència verda, més pàl·lida que les fulles. Creix en els boscos i clarianes de les nostres muntanyes més prelitorals, amb preferència pels indrets amb ombra i humitat.

El marxívol és una planta tòxica, tant a nivell intern com extern. Si es consumeix, produeix vòmits i convulsions, podent provocar la mort per aturada cardíaca. El seu ús popular era com purgant dràstic, però amb risc evident per a la vida. També s’ha utilitzat en emplastre contra els furóncols i en banys contra les fístules anals i els penellons. Si es manipula durant molta estona, pot entumir i insensibilitzar les mans, així com causar irritacions a la pell pel seu caràcter rubefaent i vesicant. S’havia utilitzat en veterinària contra la malaltia bacteriana dels ramats anomenada carboncle.

Marxívol: el veri del bosc per Josep Maria Forcadell
Puntua aquest article!