‘El Molinet’, per Antoni Zaragoza

Un lloc completament desconegut, com a orientacio tenim el Campanar, així era la riera d’ “El Molinet”, on hi havia el punt d’estada de les aigües residuals de la ciutat. S’aprofitaven per fer adob orgànic per la terra, ja que l’entorn sempre havia estat conreat per molts agricultors, els pagesos que abastien els mercats locals, així com als assentadors de fruites i verdures que subministraven els mercats locals i foranis: tomàquets, enciams, cols, bròquils, pebrots… tota la gamma que comporta l’agricultura. D’aquell indret subministraven fertilitzant per a les terres heretades dels seus pares.

Avui un gran canvi ha fet desaparèixer gran part d’aquells camps en benefici del desenvolupament urbanístic de Reus. Carrers, places, avingudes, com la de Bellissens, per a poder treure el cap a la costa. L’estació depuradora s’ha anat desplaçant i només queda el record d’aquells olors desagradables.

El Molinet tenia una fase desconeguda per a molts. Eren els gasos produïts per les basses d’aigües residuals. Eren aprofitats i conduïts, mitjançant tuberies, a la fàbrica del gas, que els aprofitava com a components per la fabricació de gas.

La fotografia està feta des de dalt del pont del ferrocarril de la línia Reus-Tarragona. És el passeig, avui carrer Cambrils, que transcorre des de la plaça Antonio de Villaroel (dels dofins) coneguda també com de la Sindical. Era un dels dogalls de ferro, el recorregut del qual, passava per sota la fàbrica del gas, creuava la carretera de Tarragona (on hi havia les cadenas del pas a nivell), seguia al Camí de Valls, creuava la carretera de Montblanc (sota el pont del Cementiri), circunval·lant fins a l’Estació Vella, avui convertida en el Parc de Sant Jordi. Passant per sota d’aquest pont hi havia el “camp del Gas” que, a part de fer partits de futbol i com a curiositat, l’any 1913 s‘hi va celebrar un festival aeri. Avui hi està ubicat el Tanatori Municipal.

com erem - (2)

‘El Molinet’, per Antoni Zaragoza
Puntua aquest article!