Plaça David de Constantí per Antoni Zaragoza

El mes passat vaig fer esment a la plaça de les Basses i, en referir-me a l’autor de la figura que l’ornamental em vaig equivocar adjudicant-la al Josep Jasans, quan en realitat és de l’escultor Artur Aldomar: un greu error pel que demano disculpes.

Ara parlem d’una plaça propera, coneguda com plaça Pubill Oriol, nom del carrer on està situada. També ha sofert un canvi extraordinari, donant-li un ambient més acollidor, gràcies a la presència d’establiments de restauració com Can Llesques. El més curiós és el passadís que es va obrir per connectar amb el Raval de Jesús; espai molt transitat i que suposa una drecera.

La plaça està dedicada a un reusenc destacat per les seves aportacions a la ciutat: en David Constantí Cunillera. Escultor dels actuals Nanos de Reus, fets l’any 1969 per encàrrec de l’Ajuntament de Reus, per substituïr als antics, obra de Modest Gené. Constantí també es recordat per la seva faceta d’actor de teatre, rapsoda i gran aficionat al cinema amateur: autor de moltes filmacions sobre les nostres tradicions i costums ciutadanes.

Era una plaça oblidada que continua ubicada al carrer Pubill Oriol i la seva restauració va afectar la botiga del senyor Bladé, persona ben coneguda que es dedicava als productes de perfumeria; venda al detall i també majorista del sector dels esmentats productes.

També en aquell indret hi han instal·lat diversos establiments de restauració, repartits per tota la zona, donant-li un aire de barri antic que, malauradament, a Reus no s’ha pogut mantenir. Però destacarem, entre els supervivents, la taverna de Cal Boada, centenària i modernitzada. S’ha donat pas a comerços més moderns, com ha passat al Pallol, i s’han obtingut moltes millores en l’aspecte comercial, aprofitant cadascun dels racons que, de forma artística, li ha donat un nou aspecte. Només pendents del Gran Hotel del Pallol que serà la cirereta del pastís per a la zona, amb Cal Padreny com el seu local més antic, que, si certament ha perdut l’aspecte de barri antic, ha guanyat un aire artístic.

com som

Plaça David de Constantí per Antoni Zaragoza
Puntua aquest article!