Que el temps és relatiu no és cap descobriment. Que una mesura per fixar-lo la trobem al calendari, tampoc. En aquesta línia imaginària que ens mena els anys, el setembre empeny l’estiu i fixa la represa del quotidià després d’uns dies que tothom campa com pot la calor. Les escoles reomplen els carrers d’un enrenou que semblava suspès i el vent ens recorda que la ciutat no ha perdut la seva essència. I és precisament aleshores, en aquest entreacte aparent, que torna Misericòrdia, al punt just per carregar-nos les bateries de retrobades, festa i tradició.
Tots plegats travessem una de les èpoques més incertes que ens ha tocat viure, sense acabar de fer net perquè les seqüeles d’aquesta pandèmia en l’àmbit econòmic, social i de salut són doloroses i no hem de permetre que sigui debades. Mentrestant, la cultura ha estat un recer necessari que no s’ha aturat, ni s’aturarà. Per això, malgrat tot, mereixem viure la Festa Major tant com sigui possible. De ben endins o des de la distància triada, falcant la tradició impulsant noves propostes. Les mesures encara ens obliguen a ser curosos amb les aglomeracions i amb alguns aspectes organitzatius que de cap manera ens han de desdibuixar l’emoció ni els valors que representa la festa.
Per això, malgrat la prudència que convingui, volíem tornar al Passeig. La baixada fins al Santuari tornarà a ser l’eix central d’aquests dies, amb la prudència que convingui. Al llarg d’aquests dies, ha calgut readaptar la nostra vida a la realitat a què ens havíem vist abocats, però aquesta adaptació artificial no pot ser la norma ja que la importància de la Festa rau en la manifestació col·lectiva, compartida. Gaudi, sí, però també construcció de comunitat i transformació social.
Aquest any tenim la sort, a més, de poder celebrar els vint-i-cinc anys del retorn del ball de Cercolets així com els vint-i-cinc de la recuperació de l’Àliga. Dues efemèrides que podem sumar a tantes altres, com els fantàstics quaranta anys dels Xiquets de Reus. Perquè la festa, la memòria col·lectiva o la identitat són processos vius i dinàmics que bastim plegats, que ningú pot apropiar-se. Fet i fet, ja ho dèiem, el temps és relatiu, tant que sovint oblidem que no fa ni tres quarts de segle que vam convertir Misericòrdia en la nostra segona Festa Major. Potser perquè ens l’estimem molt.
Ganxetes i ganxets, visquem de ple aquesta Festa major!
Daniel Recasens Salvador
Regidor de Cutura, Ensenyament i Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus
