• Josep Maria Forcadell • Fumària per al fetge
La fumària (Fumaria officinalis) formaria part d'aquest menyspreat món de les "males herbes" on els herbicides fan injustament estralls. És una herba que té...
Escurçonera contra els escurçons, per Josep Maria Forcadell
L'herba escurçonera (Scorzonera hispanica) és una herbàcia poc abundant, que forma una rosassa basal de fulles llargues i lanceolades, amb les vores una mica...
Melissa per als nervis i l’aparell digestiu, per Josep Maria Forcadell
La melissa o tarongina ( Melissa officinalis ) és una herbàcia vivaç, amb rizomes, de mig metre d'alçada, que creix espontània en zones molt...
Mare-selves, Xuclamels i Lligaboscs per Josep Maria Forcadell
A les nostres comarques tenim cinc espècies d'arbusts del gènere Lonicera. Viuen en diversos ecosistemes del país, condicionats pels factors d'humitat, sòl, ombra i...
“Orenga per a la tos i el dolor”, per Josep Maria Forcadell
L’orenga (Origanum vulgare) és una herbàcia perenne de mig metre d’alçada aproximadament, que va escampant les seves tiges airoses en sòls frescos i una...
Lampsana: l’herba de les mamelles, per Josep Maria Forcadell
La làmpsana (Lapsana communis) és una herba que creix en les nostres comarques de forma espontània, en els camps de conreu de regadiu, a...
“Galzeran per a la circulació”, per Josep Maria Forcadell
El galzeran (Ruscus aculeatus) és una planta perenne típica dels alzinars obacs de les nostres muntanyes. Té una alçada de mig metre a un...
• Josep Maria Forcadell • Sarronets per a les hemorràgies
Els sarronets o bosses de pastor (Capsella bursa-pastoris) és una "mala herba" dels camps conreats, vores de camins, jardins i erms amb certa presència...
Calamenta: una digestiva subtil per Josep Maria Forcadell
La calamenta (Satureja calamintha) és una herbàcia de dos pams que floreix a finals d'estiu i crida l'atenció per la vivacitat dels seus pètals...
Marxívol: el veri del bosc per Josep Maria Forcadell
El gènere dels el·lèbors agrupa una colla de plantes tòxiques de les quals a Catalunya n'hi ha dues, anomenades vulgarment marxívols, una més mediterrània...












