‘El Centre de Lectura no és només una entitat cultural, és una entitat ciutadana’

Lluís Miquel Pérez, Nou president del Centre de Lectura

Aquest mes se celebra l’Assemblea General de Socis del Centre de Lectura en què es ratificarà Lluís Miquel Pérez com a nou president de l’entitat. Parlem amb ell sobre els seus projectes per aquesta nova etapa.

Com arribes a la presidència del Centre de Lectura?

Quan en Jaume Massó va anunciar fa uns mesos que plegava m’ho vaig plantejar. Als anys 80’ ja n’havia estat secretari i en la meva darrera etapa ciutadana he decidit presentar-m’hi.Ho vaig comentar amb diverses amistats i amb els expresidents; em van convèncer i em vaig convèncer.

Quina ha estat la teva vinculació amb l’entitat?

Sóc soci des dels anys 70’. Hi vaig conèixer molta gent que a dia d’avui continuen sent amistats i em va curtir com a ciutadà. El Centre de Lectura no és només una entitat cultural sino que és una entitat ciutadana. Té una presència important a la ciutat. Em va fer prendre consciència del que significava la ciutat, del que passava a la ciutat i com es podía modificar. I això va tenir efecte en el meu progrés com a ciutadà que va culminar quan vaig ser alcalde. Hi tinc un deuteque vull tornar i la millor manera és oferint el meu treball voluntari en aquesta etapa. He aconseguit un grup de persones que m’han fet confiança i que estan molt
il·lusionats també.

Quines han estat les reaccions a la teva candidatura?

M’han donat el seu suport tots els expresidents, que formen la Comissió de Garanties. Gairebé tots els socis d’honor, així com els alcaldes d’abans i d’ara. El president del Parlament, d’altres entitat… Tinc un dipòsit de confiança tan gran que em fa tenir por decebre’l, tot i que arribem amb moltes ganes i tenim clar què s’ha de fer. Estic sorprès i també encoratjat per mirar de fer les coses
que entenc que s’han de fer, això no vol dir que no es facin, però que cal donar- los més revolucions.

En quin estat es troba actualment l’entitat?

És una entitat sòlida. Només cal veure el trànsit constant de persones que hi passen cada dia. Però com totes les entitats i ateneus està en un equilibri frágil: es pot fer el que s’ha de fer, però no pots arribar a fer més. La primera qüestió que s’ha d’abordar és el seu finançament. Es tracta
d’una entitat declarada d’utilitat pública i això, segons la llei, l’assimila al règim de fundacions i per tant les donacions tenen un benefici fiscal, no massa comparat amb d’altres països però hi és. El que hem de fer és exprèmer al màxim totes les possibilitats de beneficis.

Com s’aconsegueix?

El micromecenatge de petites donacions pot servir per ajudar-nos a fer més coses i és un aspecte al que se li han de donar tombs i visitar molta gent: confio molt en la societat i en l’empresariat reusenc perquè els conec. El Centre és un imput positiu de Reus i hem d’aconseguir
que això es transformi en aportacions i ajudes per tirar endavant els diferents projectes davant l’escassedat de recursos actuals. Un altre punt clau és augmentar el nombre de socis. Hem de trobar la manera de fer
altres activitats que provoquin que la gent s’hi acosti.
Equivocadament està titllada d’entitat tancada i no ho és: el Centre de Lectura és una efervescència d’activitats adreçades als socis però aquestes no arriben a la resta de la ciutat. S’ha de fer una projecció externa.

Quin és el perfil de la nova junta?

Persones de la meva generació, i més joves,
més dones que homes, amb ganes de treballar i d’un perfil globalitzador amb experiència principalment docent.

 

Puntua aquest article!