La Gata Borda
Després del seu ajornament com a conseqüència de la Covid-19, aquest mes s’estrena el muntatge ‘Molt soroll per res’ de la companyia La Gata Borda. Parlem amb Ester Cort, directora, i Antoni Veciana, actor i productor, sobre l’obra.
Què es trobarà l’espectador que vingui al teatre?
Es trobarà un Shakespeare. És el primer cop que la companyia fem un Shakespeare. L’espectador vindrà a veure una comèdia; una comèdia amb moments tràgics i dramàtics, és veritat. L’estructura de l’espectacle és el d’una comèdia però té moments durs que pensem que la converteix en un dels Shakespeares més ‘tancadets’, ja que fa riure molt però alhora hi ha moments de llagrimeta. Hi ha frases i sentències d’aquesta obra que surten en els típics reculls de ‘les millors cites de Shakespeare’ i que parlem del que estem vivint ara: aprofitar el moment i viure la vida perquè demà no saps que passarà. ‘Molt soroll per res’ és això.
Volíeu fer un Shakespeare o volíeu fer ‘Molt soroll per res’?
La companyia va proposar fer un Shakespeare i jo (Ester) vaig proposar fer ‘Molt soroll per res’ perquè és una de les millors obres del dramaturg. No ens vam plantejar fer una tragèdia perquè veníem d’un drama i la companyia sempre hem alternat comèdia i drama: ara tocava comèdia i de les seves comèdies la considerem la millor perquè ara encara ens fa riure i això no passa amb totes.
Hi ha algun canvi respecte al text original?
Hem canviat el gènere del personatge dolent, el Joan, i el pare d’Hero, ara són dues dones. No només per la necessitat de la companyia, ja que som els que som, sino també per canviar els rols. Hi ha uns gèneres per defecte que volem canviar per aportar el nostre granet de sorra a la societat que hauria de ser.
Quin ha estat el procès de voler fer un Shakespeare a arribar a realitzar-lo?
El procès ha anat a batzegades per l’actual situació. Havíem d’haver estrenat fa un any. L’obra es va aturar i l’hem hagut de reprendre i això ja veurem si ha estat bo, creiem que sí, perquè ha quedat molt assentada; fa molts mesos que tenim interioritzats els personatges, vius amb ell una mica i el tens present.
En aquest període d’impàs heu fet canvis o s’ha dedicat a consolidar el muntatge?
Hem consolidat: no hem fet pràcticament canvis, faltava un mes quan es va produïr el confinament. S’ha assentat ja que el que sí hi ha de nou en aquesta proposta són diverses coreografies. Entrem en el món del moviment a La Gata Borda i per nosaltres és un llenguatge desconegut i de cop aturar-ho… Aquest aspecte potser ha estat el que més por ha fet perquè la represa d’això ha provocat dedicar-hi molta energía.
Com ha viscut aquests mesos la companyia?
Ha estat un punt i a part. La incertesa de no saber si podràs estrenar ni quan, no veure’ns… Es van comentar possibles alternatives però tampoco volíem fer una cosa a mitges: el teatre és el que és i seria abaratir-lo fer una altra cosa. Teníem clar que es feia al 100% o no es feia. Com a companyia vam fer una versió de ‘Dames i vells’ per no tenir la sensació d’aturada total però el fet és que la vida es va aturar.
Com es presenta el 2021?
Amb incertesa, com tothom. El que sí hem fet aquest any ha estat gravar al cementiri. Una proposta del mateix cementiri de no fer les visites guiades ara sino una ‘peli’. Això ho mantindrem amb alguna continuació, també esperem que ‘Dames i vells’ es pugui fer enguany amb normalitat, ja que no poder fer-los va ser una de les coses que ens va provocar més tristesa. I a nivell d’espectacle, ens agradaria rodar el ‘Molt soroll per res’; la pretensió és que tingui una certa vida. I després veurem que fem…
On més es veurà el ‘Molt soroll per res’?
Ja teníem bolos a Falset i Tarragona abans d’actuar al Bartrina el passat abril i esperem que es mantinguin. Però si que és cert que, sense poder asegurar-ho al 100% per la situació actual, la previsió és que l’espectacle giri.
Què dirieu a la gent de Reus per animar-la a venir al teatre?
Comèdia!!! Hem de sortir d’on estem posats. Són noranta minuts de ‘m’expliquen una altra cosa que no té res a veure amb allò que estic vivint’ i pensem que això ara és absolutament necessari. Repetim que hi ha moments dramàtics però l’esperit és juganer: són balls, alegria de viure i riure, que ens el que ens fa falta ara. És comèdia però és Shakespeare; comèdia ben dita. Nosaltres evidentment ens referim a nosaltres però és el momento de totes les arts: llegir, anar al teatre, a museus… per evadir-se una mica del malestar en el que estem immersos. Hem de reviure.
