Daniel Recasens
Parlem amb el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, sobre els estralls de la pandèmia de la Covid-19 en la cultura local i com s’afronta la ‘nova normalitat’.
Com afronta la cultura local la ‘nova normalitat’?
Estem poc acostumats però molt predisposats. Ens ha vingut a sobre tot de cop i hem hagut d’adaptar-nos, de posar-hi eines i mecanismes als que no estàvem acostumats i alhora generar una sensació d’acompanyament i ens volem quedar en aquesta línia. A partir d’aquí, hi ha moltes dificultats: l’incertesa és total. Estem obligats a programar però ‘tenint en compte que…’ I això genera més feina i per una altra banda una sensació de provisionalitat que no ens agrada. Estem exposats a moltes coses que no formen part del nostre dia a dia. La sensació és de molta normalitat però la realitat és una altra.
I a nivell econòmic?
Amb una certa debilitat i amb la possibilitat que això sigui més complicat; és a dir que vinguin èpoques encara pitjors. La voluntat és la de fer, de generar activitat: la ciutadania després del que ha passat té no només dret sino la necessitat d’estar activa i participar de la cultura. El sector professional està castigadíssim i el sector públic no té la disposició que podría tenir. Aquest és el panorama. Nosaltres ens hem de posar a caminar: anem a generar amb el que tinguem i com ho tinguem, però molt a l’expectativa: una sensació estranya.
Quina resposta espereu de la ciutadania?
S’ha de veure com respon. De la mateixa manera que s’han omplert les terrasses veurem si hi ha les mateixes ganes d’omplir platees: és una incertesa. Això ens obligarà a treballar més al carrer. De cara a l’estiu no ens preocupa però més endavant sí. En la majoria de programacions hem intentat conservar al màxim allò que teníem i reprogramar. És un sector castigat, ja ho és generalment, és a dir que plou sobre mullat i veurem com el podem acompanyar. Hi ha un camí a fer treballant la imaginació, és a dir veure com podem readaptar-nos i com tothom hi pot posar de la seva part.
Quin és el procés?
Hem de crear petites xarxes a nivell de companyies, entitats… que ens permetin treballar conjuntament i que, per entendre’ns, una mà renti l’altra. Hi ha moltes ganes de celebrar la cultura de la ciutat i això només ho podem fer entre tots.
Durant la pandèmia ha estat clau la virtualització… Es mantindrà?
Ja contemplàvem telematitzar molt els processos però la pandèmia ha accelerat molt el procés i ha posat sobre la taula que és un instrument que tenim. No sempre perfecte però l’hem d’aprofitar tant com poguem: no l’hem de perdre. En termes de cultura molts cops ha amagat una banalització o una desvalorització i això no ha de venir per quedar-se, no es pot fer servir l’excusa de la xarxa per abaratir el preu o desdibuixar el que estàs oferint. A partir d’aquí no deixa de ser un servei que posa la cultura a l’abast de molta més gent de la que habitualment hi té accés i en aquest sentit s’ha d’aprofitar i molt. Hi ha molts aspectes de la virtualització que hem d’aprofitar però n’hi ha uns altres que els hem d’apartar. Hem d’intentar mantenir aquest equilibri estrany.
Què diries als ciutadans que encara tenen por?
La seguretat s’ha de donar per descomptada. A partir d’aquí cadascú que faci el que la seva prudència li demani. No programarem res que no es pugui programar. Després haurem de tenir paciència, esperar en una cua o seure diferent de com ho feiem abans, però si ho programem és perquè estem convençuts que ho podem fer.
