“Els raigs X”, per Paco Llevat

Fa uns dies, el meu nét de dos anys, es va empassar una moneda de 10 cèntims, i després d’un gran ensurt, els seus pares se’l van emportar al CMQR de Reus, on li varen fer una radiografia, veient-se perfectament la moneda dins de l’intestí. Això m’ha fet escriure sobre el descobriment dels raigs X per un físic alemany, en Vilhem Roentgen, l’any 1895. Estava experimentant amb raigs d’electrons per dins d’un tub on hi havia fet el buit, embolicat amb una gruixuda cartolina de colornegre, que en teoria havien de bloquejar la llum que emetessin els electrons. Llavors, sorprenentment, una pantalla fluorescent que tenia a l’altra banda de l’habitació, començava a brillar cada vegada que Roentgen alliberava els electrons per dins del tub.que-en-penseu-abril
Acabava de descobrir un tipus de radiació desconeguda, que podia travessar alguns materials, i ser bloquejada per altres. Quan Roentgen va agafar amb la seva mà la pantalla fluorescent, la sorpresa encara fou més gran, ja que al passar la mà accidentalment per davant del tub, la radiació va travessar la
seva pell, però fou absorbida pels ossos, deixant una imatge ben clara de l’esquelet de la mà a l’esmentada pantalla. Roentgen va bategar aquesta radiació amb el nom de “Raigs X” degut al misteriós del cas.
Els raigs X, són una forma de radiació electromagnética a l’igual que la llum visible. La diferència entre els raigs X i la llum visible, és que els raig X tenen més fotons, i per tant més energia. La nostra pell està formada per petits àtoms que absorbeixen sense problema la baixa energia, és a dir, la llum visible, però l’alta energia, és a dir, els raigs X, la travessen. En canvi, el calci dels nostres ossos, o altres substàncies metàl·liques (monedes, medalles) bloqueja i absorbeix els raig X. El plom, també és un àtom de gran pes que absorbeix els raigs X i, per això, els que treballen amb aquets raigs, porten sempre davantals de plom ja que la seva radiació continuada pot provocar-los efectes cancerígens.
Si us empasseu una moneda, que sigui la d’un cèntim que és més petita o la de dos euros que és la més cara. Què en penseu?

“Els raigs X”, per Paco Llevat
Puntua aquest article!