• Josep Baiges • ‘Cal canviar la imatge del càncer sense caure en la ingenuïtat’

El dia 27 d’aquest mes de setembre es presenta el llibre ‘Creu-me és possible’, que recull vint-i-se et històries sobre el càncer escrites per diversos periodistes. Parlem amb el periodista Josep Baiges s, impulsor d’aquest projecte els beneficis del qual es destinaran íntegrament a la Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
Com sorgeix la inciativa? Fa un any em van detectar un càncer. Després de l’operació vaig començar un tractament de quimioteràpia i em vaig trobar que en el moment en que anava explicant el que estava passant, la percepció de la noticia més enllà de despertar una lógica comprensió vaig veure que la gent em començava a ‘donar el pesam’, una reacció de llàstima. Em vaig adonar que aquesta actitud no era la millor per poder-me recuperar, si la reacció al teu voltant no genera una mica de positivisme doncs tu mateix t’acabes enfonsant. És molt important la predisposició del malalt: has de tenir una predisposició de sortir-te’n. Vaig veure que calia canviar la imatge de la malaltia sense caure en la ingenuïtat. A l’hospital em vaig sentir molt ben acompanyat en tot el procés, transmetent-me molt d’optimisme, i en canvi en l’entorn, al carrer, a la feina… tothom et sentencia. La intenció és canviar la imatge del malalt no de la malaltia i he d’agraïr a Cossetània la seva sensibilitat amb el
projecte i també la participació de Vermut Miró que hi ha posat el seu gra de sorra. Els mitjans han de fer aquest canvi? Els mitjans de comunicació, col·lectiu del que formo part, tracten la malaltia amb certa lleugeresa, segurament de manera inconscient. Utilitzant la metàfora del càncer per assenyalar el pitjor, donant per fet que és una malaltia incurable. Em vaig adonar que també s’ha d’intentar que el periodista canviï aquesta dinàmica. Amb el llibre ho intento lligar tot: textos que transmetin optimisme i per altra banda que els facin periodistes. Els que hi han col·laborat segur que faran aquest canvi ja que el llibre els farà posar-se en situació. És una iniciativa solidària… He estat molt ben tractat pel Servei d’Oncologia de l’Hospital i em veig obligat a tornar aquest afecte que he rebut i crec que si amb aquesta iniciativa, a més de la part de sensibilització, podem recollir per ajudar-los també és una manera de retornar tot el que ells m’han donat a mi durant aquest procés. Els beneficis aniran a la Lliga Contra el Cáncer de les Comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Quina ha estat la resposta dels periodistes en fer-los la proposta? Molt bona. Tothom ha col·laborat d’una manera molt entusiasta encara que n’hi han hagut alguns als que se’ls ha fet difícil el plantejament que jo els demanava. A mi mateix si m’haguessin fet la proposta quan encara no tenia la malaltia també m’hagués costat molt perquè no hi hagués vist cap manera de positivar-lo. Però finalment tots els que hi ha participat han sabut trobar l’enfocament adequat, partint de la base de que no tots els textos són del mateix estil: n’hi ha de ficció, entrevistes, reportatges… és molt
heterogeni però sí que em sembla que pot ser interessant ja que això permet al lector agafar el llibre per qualsevol racó i sempre hi trobarà alguna píndola interessant. És possible aquest canvi i de percepció de la malaltia? Crec que quan tu la pateixes en primera persona perds tots els tòpics i prejudicis que tens al voltant de la malaltia. M’he adonat que és molt més fàcil administrar-la quan la pateixes tu que no quan la pateix algú que t’estimes. Hi ha una gran diferència. Què hi ha teu al llibre? Només hi ha el pròleg inicial: la justificació del perquè. Hi ha una referència del cas que jo vaig viure amb el meu pare i com he afrontat el meu cas amb els meus fills.

• Josep Baiges • ‘Cal canviar la imatge del càncer sense caure en la ingenuïtat’
Puntua aquest article!